Dir no sense sentir-nos culpables és un art, que a vegades ens és difícil. L’assertivitat és la comunicació eficaç del què sentim realment, tenint en compte les nostres necessitats i alhora, respectant les necessitats de l’altra persona, dient sí quan volem dir sí, i dient no, quan volem dir no. En els pols extrems hi hauria la comunicació agressiva (dominar a l’altra) i la passiva (subordinació a l’altre).
Per què diem “sí” quan realment volem dir “no”?
Potser per vergonya, per por al què diran o pensaran, per agradar o complaure a l’altra persona, per por a mostrar-nos com som, per pensar primer en les necessitats de l’altra persona abans que en les pròpies, per què ens sentim en un nivell inferior respecte l’altra, per evitar conflictes, per evitar sentir-nos malament… Els motius poden ser diversos. Sigui quin sigui, el què hem de tenir en compte és que realment, quan ho fem, enganyem a l’altra persona, i sobretot, ens enganyem a nosaltres mateixes/os. En conseqüència, no ens respectem com a persones.
Sovint, ens imaginem moltes coses que pensarà o dirà l’altra persona, ens fa por la seva reacció. En canvi, segur que si pensem en alguna situació que ens hem atrevit a dir no, ens adonem que no ha passat res, que l’altra persona ho va entendre i respectar perfectament, i nosaltres ens vam sentir molt bé. Són les males jugades que ens fa el pensament; sempre ens avancem i tendim a escoltar el nostre diàleg intern, sovint esbiaixat per la nostra educació i cultura.
La bona noticia, és que podem aprendre a ser assertius, ho podem entrenar.
En primer lloc, hem de tenir clar que totes les persones tenim dret a
o Canviar d’opinió (per això som éssers en constant evolució).
o Equivocar-nos.
o Dir NO.
o No donar arguments o excuses per a justificar la nostra decisió.
o Decidir si volem buscar solucions o ajudar a l’altra.
o Dir que no ho sabem, que necessitem més informació o que no ho entenem.
o Expressar els nostres sentiments i/o pensaments positius i negatius.
o Tenir opinions diferents dels altres.
Entrenament per a la conducta assertiva
- Auto-coneixement: si ens coneixem bé, i sabem què volem, què ens agrada, què no, podrem establir millor els límits cara els altres. Això donarà pistes als altres sobre què i quan ens poden demanar o no, i a que es mostrin respectuosos.
- Identificar situacions habituals concretes que no ens agraden o molesten, que diem que sí quan volem dir no, que voldríem ser més assertius, etc. i escriure-les en una llista. Ordenar-les de menys a més dificultat per afrontar-les.
- Escriure quina seria la resposta assertiva a les situacions marcades de menys dificultat (si no ho sabem, podem imaginar-nos què diria una persona que admirem i que parla de forma assertiva). Assajar mentalment, davant el mirall o amb una gravadora les respostes preparades. Posar-ho en pràctica en properes situacions concretes que es presentin (com més vegades millor, per anar creant l’hàbit i guanyar seguretat a l’hora de dir-ho), i progressivament anar fent el mateix amb les de més dificultat.
- No jutjar l’altra persona. En ves d’enfocar-nos al per què ha dit o fet, enfocar-nos al QUÈ. Enfocar-nos al què, ens ajuda a que l’altra persona no se senti ferida, ni jutjada, ens expressem de forma objectiva. És millor dir “No m’agrada que arribis tard” que “no entenc perquè sempre ets impuntual”.
- Argumentar/proposar amb educació i convicció les nostres idees respectant les dels altres. Amb bona educació, es pot dir tot.
Dir no quan volem dir no és un art que ens reforça l’autoestima i millora les nostres relacions interpersonals significativament.
Escrit per Roser Claramunt, Psicòloga Coach col. 6367, per a Psigma.
