Per tenir una vida sana i equilibrada és necessari mantenir la qualitat del son. Aquesta és una de les primeres variables afectades davant de problemes personals, malalties o altres circumstàncies estressants. Un mal son pot generar diversos tipus de trastorns que, si no es tracten, poden comportar un problema crònic encara que la causa inicial hagi desaparegut.
Es trastorns del son conformen un ampli grup d’alteracions que afecten el cicle de descans de forma directa o secundària.
Alguns d’ells poden ser molt greus i interferir el bon funcionament físic i mental. Es fan visibles amb conductes anormals durant el son, com les dificultats per adormir-se o per continuar dormint, l’excés de son o la tendència a adormir-se en moments inapropiats.
Els trastorns més freqüents són: insomni, hipersòmnia, narcolèpsia, malsons, apnea del son, síndrome de cames inquietes, terrors nocturns i somnambulisme.
L’insomni es pot presentar com una dificultat per conciliar el son o facilitat per desvetllar-se durant la nit o despertar-se molt d’hora al matí. Impedeix que el cos es recuperi de forma òptima i ocasiona somnolència, baix rendiment i dèficits de concentració i memòria.
Es pot tractar amb teràpies de caràcter cognitiu i conductual, proposant canvis en l’ambient i els hàbits i desenvolupant habilitats per relaxar-se. Si el trastorn és greu també es pot recórrer a la farmacologia.
Si hi ha una bona predisposició, el tractament psicològic sol garantir una millora dels símptomes principals en qüestió de setmanes.
La hipersòmnia es caracteritza per l’excessiva somnolència, amb un son nocturn prolongat i episodis de somnolència diürna.
Aquest trastorn del son pot causar un deteriorament funcional significatiu, dificultats per despertar, desorientació, necessitat de períodes de descans diürn en moments o llocs inadequats, ansietat, irritabilitat, lentitud de pensament, dificultats per memoritzar i en ocasions pèrdua de capacitats per a les relacions socials i laborals.
La teràpia psicològica per a la hipersòmnia parteix de tècniques de la teràpia cognitiva i conductual, com la higiene del son, el control d’estímuls i la reestructuració cognitiva. En cas de trastorns greus es pot ampliar amb un tractament farmacològic.
L’evolució i el pronòstic de la teràpia seran favorables si hi ha implicació; en qüestió de mesos es pot notar una millora notable.
Els malsons són somnis repetitius i recurrents que generen sensacions de por intensa i ens poden arribar a despertar. Solen estar associats a emocions fortes que desitjaríem evitar.
Tenir un malson de tant en tant és habitual. Però quan es presenten amb molta freqüència i de manera intensa, sorgint trastorns que trenquen el patró del son, arriben a ser un problema greu. Poden provocar insomni i pertorbar el nivell òptim d’alerta, concentració i energia durant el dia.
Per al tractament dels malsons els fàrmacs no han obtingut bons resultats: la millor elecció és la teràpia cognitiva conductual.
Es tracta d’afrontar els contingut dels somnis, deixar d’evitar els records dels malson i acceptar les emocions que els acompanyen. O de treballar amb tècniques d’imaginació –com establir un final alternatiu pel somni recurrent–, reestructuració cognitiva, relaxació i exposició al malson.
És important implicar-se en el tractament i aprendre a no evitar certs records i a afrontar les sensacions del malson d’una forma constructiva. Aleshores la millora es pot fer visible en qüestió de setmanes.
