La Mireia ve molt desorientada, plora constantment i no entén per què es troba tan malament. En general la vida li va prou bé: ha finalitzat la carrera que volia estudiar, té la família al seu costat i compta amb amistats i recursos econòmics.
Estic desorientada. Ploro, pateixo i no sé què em passa. Necessito ajuda.
Quan analitzem la seva història anem trobant el fil del problema: està passant un canvi de cicle vital i no l’està encaixant. És el final d’una època estudiantil en què s’ha desenvolupat molt bé i s’encara a una etapa més incerta: l’entrada al món laboral.
Treballem perquè entengui el perquè de les seves emocions en relació a la seva situació, comprèn el que li passa i a partir d’aquí ja podem treballar l’acceptació d’aquesta nova situació i les pors que se’n deriven, així com els aspectes de la seva personalitat que li generen més inestabilitat emocional i desànim.
Quan finalitza la teràpia psicològica està molt satisfeta i disposa de més recursos per poder enfrontar-se amb els canvis que suposa viure.
La Natàlia ha patit molt durant la seva vida perquè no sap com solucionar la seva inseguretat. Interfereix en moltes situacions: amb la família, a la feina, anant a comprar, etc. i ha passat males temporades amb simptomatologia depressiva. Sempre s’ha vist inferior als altres en tot i per a tot. Mai s’ha valorat, mai ha dit que no, ha donat molt i mai s’ha cuidat.
Els altres sempre han de ser abans que jo. Si ells estan contents, jo també
Arriba a la consulta de psicologia de Psigma a Vic amb poques esperances de millora, encara menys a la seva edat. Tot i això, comencem a treballar els drets humans, les habilitats comunicatives, l’entrenament de l’assertivitat, la crítica interior als altres, l’establiment d’expectatives i prioritats, la gestió de les relacions, les reestructuracions cognitives, aprendre a dir que no, etc. Fins a arribar a uns resultats que ni els propis psicòlegs imaginàvemDe ser una dona submisa i insegura passa a muntar viatges i estades en balnearis tot sola i a fer de voluntària en una ONG on fa les primeres amigues del seu recuperat grup d’amistats. Quan més endavant la tornem a veure la Natàlia ens diu que fins i tot pot aguantar discussions i defensar-se davant de la gent del seu voltant: una mostra evident de dignitat i autoestima.
