Casos pràctics d’inseguretat i baixa autoestima

Natàlia. 62 anys. Baixa autoestima i inseguretat. 31 sessions.

La Natàlia ha patit molt durant la seva vida perquè no sap com solucionar la seva inseguretat. Interfereix en moltes situacions: amb la família, a la feina, anant a comprar, etc. i ha passat males temporades amb simptomatologia depressiva. Sempre s’ha vist inferior als altres en tot i per a tot. Mai s’ha valorat, mai ha dit que no, ha donat molt i mai s’ha cuidat.

Els altres sempre han de ser abans que jo. Si ells estan contents, jo també

Arriba a la consulta de psicologia de Psigma a Vic amb poques esperances de millora, certes situacions pugui sortir a la llum la seva timidesa innata o temperamental.

Leonor. 28 anys. Problemes de relació amb els altres, problemes amb la família d’origen i gelosia. Estat d’ànim baix. 30 sessions.

La Leonor comença la teràpia de creixement personal per treballar aspectes que no li agraden de si mateixa. Té una història que es remunta a la seva família d’origen, de molta dependència emocional, arribant a situacions desagradables i molt tenses.

De molt jove es va desvincular de la família per poder fer el seu camí, amb els seus valors i inquietuds i vivint la vida com creu que ho ha de fer. Però no li resulta fàcil i té sentiments contradictoris que no l’ajuden a gaudir de la seva llibertat personal. I ara quests problemes s’han manifestat amb més intensitat per un trencament amb la parella.

Es sorprenent com pots ser més feliç si et dediques un temps a tu amb una bona teràpia psicològica

Treballem a nivell narratiu i vivencial. Comprenent el que li ha passat anem construint el que vol ser i tancant ferides del passat.

També treballem amb visualitzacions per ampliar algunes situacions conflictives on s’ha trobat i analitzar formes alternatives de procedir per millorar la seguretat i confiança en si mateixa. La Leonor fa el procés de mica en mica però a nivell d’ànim i autoestima està molt contenta amb les millores. Nota sobretot que ha crescut a nivell personal i ja no té sentiments intensos de ràbia envers la família d’origen.

encara menys a la seva edat. Tot i això, comencem a treballar els drets humans, les habilitats comunicatives, l’entrenament de l’assertivitat, la crítica interior als altres, l’establiment d’expectatives i prioritats, la gestió de les relacions, les reestructuracions cognitives, aprendre a dir que no, etc. Fins a arribar a uns resultats que ni els propis psicòlegs imaginàvem

De ser una dona submisa i insegura passa a muntar viatges i estades en balnearis tot sola i a fer de voluntària en una ONG on fa les primeres amigues del seu recuperat grup d’amistats. Quan més endavant la tornem a veure la Natàlia ens diu que fins i tot pot aguantar discussions i defensar-se davant de la gent del seu voltant: una mostra evident de dignitat i autoestima.

Gemma, 24 anys. Timidesa i fòbia social. 35 sessions.

La fòbia social és una por a la gent: a sentir-se observat i jutjat. Al darrere hi amaga una baixa autoestima i molta exigència.

La Gemma la pateix molt. No es veu amb cor d’anar a certes classes de la universitat, té problemes per relacionar-se amb els altres i no sap com aprofitar situacions amb nois encara qui li vingui de gust. Se sent molt dèbil, li costa mantenir un grup d’amigues i mai es comunica íntimament, ni amb pares ni amb amics.

En aquests casos és fonamental la reestructuració cognitiva en el reforç de l’autoestima i en la crítica interna. Treballem situacions socials en imaginació i en exposició i cada setmana pautem passos per detectar la reacció de la gent. La confrontació sempre revela valoracions positives.

No puc. No puc dir res i no sé per què. Estic molt malament

Quan comença a detectar més característiques positives que negatives d’ella mateixa, la Gemma es va sentint cada cop més en el mateix nivell que els altres i comença a relacionar-se com ho fan els altres amb ella. S’adona que la gent la tracta bé i la retroalimentació li permet canviar la seva percepció de debilitat social.

Avui en dia la Gemma no té cap problema de timidesa que li afecti cap àrea de la seva vida tot i que sí que continua amb timidesa puntual en certes situacions i dies ja que aquesta forma part de la timidesa innata o temperamental.

Teresa. 30 anys. Baixa autoestima. 18 sessions.

La Teresa ve a Psigma angoixada. Nota un ofec i una expressió al pit que no comprèn i se sent absolutament perduda amb la seva vida.

Externalitzem el símptoma i veiem que només apareix en situacions en què se sent insegura. La seva funció és posar-la en alerta de la seva manera de fer per agradar els altres.

L’ofec al pit em diu que vigili el que dic davant de segons qui per tal d’agradar-los

Corroborem la hipòtesi estudiant la seva història de vida: quan se sent tranquil·la i segura amb qui l’envolta o fa tot el que li agrada el símptoma no apareix.

Treballem la inseguretat, l’objectivem, veiem d’on ve i expressem aquelles emocions negatives que guarda en el seu interior vers les persones que l’han fet sentir malament. Fet això podem comprendre per què aquelles persones van actuar de tal manera: els seus pares, per exemple, l’havien protegit i invalidat contínuament. Després de perdonar se sent molt més segura d’ella mateixa.

L’ofec va desapareixent fins a quedar obsolet. Ja no li cal l’alarma de protecció perquè està segura de qui és i de que no necessita a ningú més que a ella mateixa.

Contacte

Formulari de contacte

Fes-nos una consulta i et responem

Em vull subscriure al butlletí Em vull subscriure el butlletí de Psigma
He llegit i accepto el document de política de privacitat

×
Contacte

Formulario de contacto

Envíanos tus datos y te respondemos!

Quiero suscribirme al boletín Quiero suscribirme al boletín de Psigma
He leído y acepto el documento de confidencialidad y protección de datos

×

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la seva experiència i els nostres serveis. Si continua navegant, vostè està acceptant el seu ús. Política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Psigma