Casos pràctics de teràpies per a addiccions

Albert. 32 anys. Addicció primària a l’alcohol.

L’Albert ve a la consulta de Psigma per tractar la seva addicció primària: l’alcohol. Ara mateix és la que li genera més dificultats, però més endavant a la sessió també ens explica que ha tingut problemes amb el cànnabis i la cocaïna. Això ens porta a determinar que, com sol passar en casos d’addiccions, la que té a l’alcohol actua com a conducta substitutiva de les altres.

Arriba amb ganes de treballar l’addicció, i aquesta actitud beneficia molt les teràpies i en facilitat un desenvolupament satisfactori. Des del primer moment delimitem els llocs de consum i treballem en conductes d’oci alternatives i en la gestió dels diners.

Com que anteriorment ja havia treballat les seves dificultats, li és més fàcil expressar les seves emocions i connectar-les amb les seves mancances personals, que ell mateix situa en les dificultats amb la parella i la timidesa. A la consulta treballem l’autoestima i l’assertivitat com a eines d’expressió.

Rubén. 38 anys. Addicció a l’alcohol.

En Rubén va començar a beure als 14 anys dins el nucli familiar (el seu pare sempre havia begut molt) i més endavant amb els amics. Amb els anys el consum d’alcohol s’ha fet habitual i diari. Tot i que no considera que pugui anar begut, al final del dia ha estat bevent en grans quantitats i de forma sostinguda.

Als 30 anys va començar a tenir problemes de concentració a la feina i a acumular multes de tràfic i discussions conjugals. I intentava calmar l’ansietat que li provocaven aquestes sensacions bevent més.

Intenta deixar-ho però no se’n surt. Sent tremolors, inquietud i insomni, i les ganes de beure es dupliquen. És aleshores quan decideix consultar un psicòleg: té la sensació de que no té control sobre l’alcohol.

A Psigma fomentem un apropament motivacional a través de la teràpia. Tan bon punt ha acceptat el tractament se li posa un acompanyant perquè controli els diners i més endavant per buscar activitats que el facin canviar el seu entorn.

En Rubén és molt impulsiu (aquesta és una de les causes del consum) i l’acompanyem en el procés d’abstinència. Com que el seu pare havia estat molt distant ha desenvolupat una certa manca de vincle amb la figura materna que també es treballa a consulta.

Mentrestant iniciem un tractament amb fàrmacs per reduir el desig de consumir i assolim l’abstinència completa.

Pau. 34 anys. Addicció a l’alcohol.

La dona d’en Pau ens truca demanant assessorament per problemes de parella a causa de la beguda. Està preocupada: en Pau beu cada dia més, sobretot quan surt els caps de setmana, i en alguna ocasió fins i tot l’ha hagut d’acompanyar a casa perquè no s’aguantava dret.

Quan ella ha tret el tema, en Pau ha negat tenir cap problema i si hi insisteix acaben discutint. Però recentment li han posat una multa de trànsit a causa d’un control d’alcoholèmia: li retiraran el carnet uns mesos i no podrà fer servir el cotxe per treballar. En Pau no sap com comunicar-ho a l’empresa i se sent desbordat. Aleshores ve a teràpia per treballar el consum d’alcohol.

Treballem la consciència del problema i com millorar la capacitat de control. En poc temps aconsegueix reconèixer les seves dificultats per relacionar-se amb els altres: com a través de l’alcohol va anar aprenent a desinhibir-se.

Amb els anys la seva tolerància a l’alcohol ha augmentat i ha anat perdent percepció dels riscos als que s’exposa quan beu: conduir ebri, consum d’altres tòxics, problemes gàstrics i cefalees, sentiments de vergonya i culpabilitat, etc.

A la consulta de Psigma en Pau pren consciència del consum problemàtic que fa de l’alcohol i es marca una sèrie de fites per anar progressant en el procés de canvi. Al cap d’un temps ja pot elaborar un projecte vital més d’acord amb el que desitjava, ja que el consum i la dinàmica que ha arrossegat durant anys el mantenien atrapat en una realitat que no el satisfeia i de la que alhora intentava fugir bevent.

Martí. 24 anys. Addicció al cànnabis.

En Martí consumeix THC des dels 15 anys. Ve a la consulta acompanyat i pressionat pels seus pares, però ell també es mostra motivat per deixar el consum.

Comenta que fumar cànnabis forma part de la seva normalitat i que, tot i que hi veu les conseqüències físiques i psíquiques negatives, però hi ha molts moments en què ho vol fer. Sempre ha set un noi molt nerviós i explica que fuma perquè «és un plaer i així desconnecto».

Ara mateix ni estudia ni treballa i se sent malament. No gestiona bé el temps lliure; sovint es troba sense saber què fer i això augmenta el descontrol respecte l’addicció. Mostra una apatia generalitzada per fer les coses. L’absència de càrrega de responsabilitats el fa limitar-se a deixar-se portar.

Des del primer moment treballem en el canvi d’hàbits implementant una estructura de tasques diàries i de conductes substitutives en els moments on fumaria cànnabis, tant a casa com a fora. I mirem de reforçar l’obertura personal.

Els resultats són molt satisfactoris pel que fa a la disminució del consum. Detectem canvis des de les primeres sessions: aplica noves rutines i pot compartir com se sent.

Josep. 32 anys. Addicció a la cocaïna.

En Josep viu en un barri de l’extraradi de Barcelona i treballa en un bar familiar. De petit tenia dificultats a l’escola: no aconseguia treure bones notes, no tenia motivació els seus pares tenien massa feina amb el negoci familiar com per ajudar-lo amb els deures.

Al seu barri hi ha un gran consum de drogues: familiars seus trafiquen amb cocaïna i ell també ho hi ha ajudat, cosa que l’ha dut a veure’s immers en trifurques. Per ell ha estat sempre molt fàcil accedir a la cocaïna i en va començar a consumir als 16 anys, quan sortia de festa. Participar en el tràfic li atorgava cert estatus social i li proporcionava un bon ambient al voltant.

Fa 8 anys que surt amb la Sandra, a qui coneix de tota la vida. Tot i que ella sempre ha estat al seu costat, a causa d’una sèrie de problemes relacionats amb la cocaïna l’ha advertit que si no deixa de consumir-ne el deixaria.

Amb el diagnòstic comprovem que en Josep és impulsiu i té dèficit d’atenció; això li aporta una gran manca de control per dir que no i posar fre al consum. A més, com que els seus pares també són consumidors hi pot haver predisposició genètica i la droga forma part de la identitat familiar. I ni el seu entorn tampoc és el més idoni per no caure-hi, ni l’estatus social que li aporta el tràfic ho facilita.

Ramón. 20 anys. Adicció primaria a la cocaïna.
En Ramón ve a Psigma acompanyat de la seva mare. És la primera vegada que busquen ajuda d’un especialista. La mare creu que ja comença a tenir un problema, però ell ve més obligat. Tot i això admet consumir cocaïna d’una forma abusiva les nits de divendres i dissabte. Que el cap de setmana té un comportament «estrany».

Quan comencem a explorar detectem dificultats familiars (que són el nucli de la seva problemàtica) i una altra pressió laboral. També té símptomes d’ansietat elevada, i això el fa recórrer a consumir cocaïna «per sentir-se millor».

Després d’avaluar totes les esferes, treballem, en primer lloc, en un horari adequat segons les seves necessitats i a treballar les relacions interpersonals, ja que utilitza el consum per evadir-se de les pressions paternes i la manca de límits materns. Això el fa buscar les seves necessitats a fora. Un cop determinem aquesta línia de treball en Ramón ja es mostra més tranquil i comprès.

Xevi. 37 anys. Ludopatia, addicció al joc.

En Xevi és pare de família i per primera vegada ha decidit demanar ajuda professional pel seu problema de joc a les màquines.

Arriba a la primera visita sentint-se molt avergonyit i culpable: s’ha gastat molts diners, ha decebut a la seva família i, encara que es proposi deixar-ho, sempre acaba caient en el mateix. Ni entén per què li passa ni es pot controlar.

En Xevi manté una feina que no li agrada però que li permet anar tirant. Sovint hi té discussions i en més d’una ocasió s’ha hagut d’empassar les paraules «per no acabar malament». Malgrat els problemes econòmics que ha comportat el joc, té bona relació amb la família: li fan costat i confien que amb l’ajuda se’n sortirà. I aquest suport l’estimula per esforçar-s’hi.

En Xevi és una persona impulsiva, astuta i perfeccionista. I té un temperament fort: li agrada estar bé amb tothom però no suporta que li faltin el respecte. Quan algun conflicte el sobrepassa intenta aguantar fins que esclata. Reconeix que té dificultats per gestionar les emocions; sobretot la ràbia, que considera negativa en tots els sentits.

En Xevi demostra molt compromís en el procés terapèutic i ràpidament anem veient millores entre sessions. Analitzem quins factors propicien el joc patològic i veiem que quan juga no ho fa per casualitat, sinó a causa d’un malestar, una discussió o un estat d’ànim determinat. Utilitza el joc com a via de fugida.

Treballem l’autoconeixement i l’acceptació perquè s’entengui i es conegui millor, la intel·ligència emocional perquè canalitzi la ràbia i l’accepti des de la seva vessant positiva i el mindfulness per prevenir recaigudes i enfortir la presa de decisions responsable. També aprèn tècniques més concretes de relaxació, habilitats socials, autoestima, etc.

En pocs mesos en Xevi experimenta un canvi molt important. L’ambient a casa millora i pot començar a estalviar, i aquests canvis l’estimulen a continuar millorant i a plantejar-se nous reptes: comprar-se una casa, explorar noves aficions, tenir un altre fill…

En Xevi ara es troba en etapa de seguiment. Ens visita cada sis mesos i té la tranquil·litat de saber que ens pot trucar quan ho necessiti per parlar. Fa un any que no té cap recaiguda i ell és el primer sorprès pel gir que ha donat la seva vida: «Ara sé quan sento, quan penso i em trobo plenament viu».

Ramón. 20 anys. Adicció primaria a la cocaïna.

En Ramón ve a Psigma acompanyat de la seva mare. És la primera vegada que busquen ajuda d’un especialista. La mare creu que ja comença a tenir un problema, però ell ve més obligat. Tot i això admet consumir cocaïna d’una forma abusiva les nits de divendres i dissabte. Que el cap de setmana té un comportament «estrany».

Quan comencem a explorar detectem dificultats familiars (que són el nucli de la seva problemàtica) i una altra pressió laboral. També té símptomes d’ansietat elevada, i això el fa recórrer a consumir cocaïna «per sentir-se millor».

Després d’avaluar totes les esferes, treballem, en primer lloc, en un horari adequat segons les seves necessitats i a treballar les relacions interpersonals, ja que utilitza el consum per evadir-se de les pressions paternes i la manca de límits materns. Això el fa buscar les seves necessitats a fora. Un cop determinem aquesta línia de treball en Ramón ja es mostra més tranquil i comprès.

Xevi. 37 anys. Ludopatia, addicció al joc.

En Xevi és pare de família i per primera vegada ha decidit demanar ajuda professional pel seu problema de joc a les màquines.

Arriba a la primera visita sentint-se molt avergonyit i culpable: s’ha gastat molts diners, ha decebut a la seva família i, encara que es proposi deixar-ho, sempre acaba caient en el mateix. Ni entén per què li passa ni es pot controlar.

En Xevi manté una feina que no li agrada però que li permet anar tirant. Sovint hi té discussions i en més d’una ocasió s’ha hagut d’empassar les paraules «per no acabar malament». Malgrat els problemes econòmics que ha comportat el joc, té bona relació amb la família: li fan costat i confien que amb l’ajuda se’n sortirà. I aquest suport l’estimula per esforçar-s’hi.

En Xevi és una persona impulsiva, astuta i perfeccionista. I té un temperament fort: li agrada estar bé amb tothom però no suporta que li faltin el respecte. Quan algun conflicte el sobrepassa intenta aguantar fins que esclata. Reconeix que té dificultats per gestionar les emocions; sobretot la ràbia, que considera negativa en tots els sentits.

En Xevi demostra molt compromís en el procés terapèutic i ràpidament anem veient millores entre sessions. Analitzem quins factors propicien el joc patològic i veiem que quan juga no ho fa per casualitat, sinó a causa d’un malestar, una discussió o un estat d’ànim determinat. Utilitza el joc com a via de fugida.

Treballem l’autoconeixement i l’acceptació perquè s’entengui i es conegui millor, la intel·ligència emocional perquè canalitzi la ràbia i l’accepti des de la seva vessant positiva i el mindfulness per prevenir recaigudes i enfortir la presa de decisions responsable. També aprèn tècniques més concretes de relaxació, habilitats socials, autoestima, etc.

En pocs mesos en Xevi experimenta un canvi molt important. L’ambient a casa millora i pot començar a estalviar, i aquests canvis l’estimulen a continuar millorant i a plantejar-se nous reptes: comprar-se una casa, explorar noves aficions, tenir un altre fill…

En Xevi ara es troba en etapa de seguiment. Ens visita cada sis mesos i té la tranquil·litat de saber que ens pot trucar quan ho necessiti per parlar. Fa un any que no té cap recaiguda i ell és el primer sorprès pel gir que ha donat la seva vida: «Ara sé quan sento, quan penso i em trobo plenament viu».

Ernest. 28 anys. Addicció als jocs en línia.

L’Ernest ve a la consulta pressionat per la seva mare. El veu deprimit i molt irritat: «S’enfada per tot, no se li pot dir res».

El pare de l’Ernest va morir quan ell tenia 14 anys. És fill únic, viu amb la seva mare i treballa de transportista. De jove va formar part d’una colla del barri durant un temps amb la que consumia alcohol i cànnabis. Va deixar el consum i la colla als 19 anys, quan a trobar feina i va començar a sortir amb la seva actual parella.

L’Ernest manifesta problemes en la relació i se sent perdut pel que fa al futur. Tot fa pensar que està passant per un moment en què ha de prendre decisions, com anar-se’n de casa de la seva mare i començar a viure amb la seva xicota.

Sembla deprimit, molt lànguid, amb poca energia i poca capacitat d’abstracció. Durant les entrevistes ens explica, de passada, que juga en línia per distreure’s. Indagant en aquest comportament descobrim que tan bon punt acaba de treballar es connecta a internet per combatre en un joc en línia d’abast internacional.

Tant li fa si ha de fer de soldat o de terrorista: entra al joc quan se li presenta la primera possibilitat. Juga cada dia, des que plega de la feina fins a les 3 o les 4 de la matinada. Es posa a treballar a les 8 del matí. I així cada dia. Els caps de setmana passa una estona amb la xicota i de seguida torna al joc.

No és conscient que hi està enganxat. Racionalment ho accepta, però no abandona el comportament. No pot deixar el joc i ho passa molt malament si un dia no pot jugar-hi.

Així transcorren els dos primers mesos de tractament. Duem a terme unes sessions conjuntes amb la seva parella que els permeten reconciliar-se i començar a construir un projecte conjunt. L’Ernest comença a deixar de jugar els caps de setmana; primer els diumenges i després dels dissabtes. I els dies feiners comença a fer-ho només a la nit. Això li permet recuperar-se una mica.

Fins que un dia deixa de jugar. De cop pren una decisió sol: «s’ha acabat». De fet, es trobava molt al límit: s’havia adormit conduint més d’una vegada. Arriba a prendre consciència de les conseqüències que la pèrdua de pare en l’adolescència van tenir per ell i la seva mare, i a admetre que no pot anar tant a la seva.

Interromp el tractament per qüestions econòmiques, a causa de les despeses que li generava el pis que s’està arreglant amb la seva xicota.

Josep. 52 anys. Masturbació compulsiva. Addicció al sexe. 19 sessions.

En Josep ve a la consulta recomanat per un pacient que havia patit una problemàtica sexual semblant. Ell ja fa uns 25 anys que a començar a anar amb psicòlegs i psiquatres per a treballar la seva ansietat. Actualment es medica amb força ansiolítics al llarg del dia: en combina de 3 tipus amb unes 4 o 5 pastilles diàries en total.

En Josep ens comenta que al llarg del dia es masturba de 5 a 7 vegades en uns intervals màxims de 3 hores. Això el preocupa molt, ja que l’afecta a la feina i a casa i ha d’estar amagant-ho constantment. Té la sort que és propietari d’un seguit d’empreses i que està en un despatx propi fent l’horari que vol.

Quan ve a Psigma aquesta problemàtica li causa molta ansietat i tristesa. Comencem recomanant-li una reevaluació de la medicació per millorar l’efecte i reduir sobretot l’ansietat. Millora al cap de 3 setmanes i aleshores, en paral·lel, a través de la teràpia psicològica, anem treballant diverses estratègies de consciència de l’impuls i de l’ansietat. Tot i que durant els primers mesos no hi ha resultats de millora, al cap de mig any el pacient comença a fer un canvi significatiu gràcies a la integració de diferents tècniques cognitives.

A poc a poc anem treballant els aspectes que durant tota la vida li han provocat patiment emocional i al cap d’un any i 3 mesos comencem a fer les sessions de seguiment, ja que ha superat les masturbacions compulsives.

Actualment en Josep es troba en tractament-seguiment a Psigma per a acabar de reduir i eliminar els psicofàrmacs que encara es pren i també per continuar treballant i millorant aspectes de personalitat com l’autoestima, l’exigència i la impaciència, que són el principal origen de tota la problemàtica de les masturbacions.

 

Contacte

Formulari de contacte

Fes-nos una consulta i et responem

Em vull subscriure al butlletí Em vull subscriure el butlletí de Psigma
He llegit i accepto el document de política de privacitat

×
Contacte

Formulario de contacto

Envíanos tus datos y te respondemos!

Quiero suscribirme al boletín Quiero suscribirme al boletín de Psigma
He leído y acepto el documento de confidencialidad y protección de datos

×

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la seva experiència i els nostres serveis. Si continua navegant, vostè està acceptant el seu ús. Política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Psigma