Casos pràctics d’afrontament de la malaltia i la mort

Maria Antònia. 64 anys. Acompanyar el procés del seu marit a morir i dol posterior.

Quan la M. Antònia arriba a Psigma el diagnostic del seu marit ja és terminal. La família es vol aferrar a les esperances fins a l’últim moment, però ella sent que s’ha de preparar pel que és inevitable. Es vol preparar per acompanyar en la mort al seu company de vida.

Ella fa de pilar de tota la família i es mostra sempre tan estoica serena com pot, però pateix uns mals d’estómac terribles. Els abordem des de diferents perspectives i en coordinació amb altres professionals. Fem un treball d’acompanyament en les emocions, ajuda en l’expressió de les seves pors i treball per poder respectar les decisions del seu marit sobre com encarar la darrera fase de la seva vida.

Finalment arriba el desenllaç temut i emplacem a la M. Antònia a tornar en cas que ho necessiti. Decideix continuar amb l’acompanyament terapèutic sense esperar gaire temps, ja que al nostre centre hi troba un lloc on descarregar i carregar energies.

El treball del dol és molt saludable, ja que se sent acompanyava; va fent passos lents però molt ferms. Tanmateix, aviat s’adona de que ha d’afrontar un segon dol molt important: la pèrdua de la seva salut. Se li diagnostica una malaltia renal que implica la disminució de la seva qualitat de vida.

Li cal aprendre a acceptar que la vida està fent girs importants. Se l’orienta per recol·locar-se emocionalment davant la pèrdua, reorganitzar la seva quotidianitat sense el seu marit i amb la malaltia i a demanar suport en la família. El seu procés és dolorós però molt ric; aprèn a viure i pensar d’una manera diferent, adaptant-se a la vida i podent gaudir de coses diferents.

Jaume. 59 anys. Preparar-se per la seva pròpia mort.

En Jaume arriba a la nostra consulta recomanat. Ve a demanar ajuda perquè se li ha detectat un tumor al cervell i els metges li han explicat que té poques probabilitats de sobreviure més enllà d’un any.

Per ell és molt important preparar el seu funeral, deixar les coses arreglades econòmicament per a la seva família i fer un viatge al seu poble d’origen, on no havia tornat des de que era molt jove.

La seva família es nega a parlar amb ell sobre els plans que necessita fer i no volien contribuir a fer res que evidenciï que pot morir en breu. El treball amb ell consisteix en reorganitzar les seves prioritats i desitjos, empatitzar amb els sentiments del seu fill i els seus germans i cunyats i a oferir una sessió terapèutica familiar.

A través d’una carta pot comunicar als seus com se sent i com d’important és per a ell sentir-se respectat per poder viure el tram final de la seva vida de manera coherent. En la sessió familiar conjunta es fa un treball emocional que ajuda a desencallar la situació.

En poques sessions ja pot gestionar millor el seu malestar. En Jaume vol viure la possibilitat de la seva mort, fent allò que el deixarà tranquil, i així ho fa. Mesos més tard acompanyem el seu fill en tres sessions per encarrilar el dol per la mort del pare.

Contacte

Formulari de contacte

Fes-nos una consulta i et responem

Em vull subscriure al butlletí Em vull subscriure el butlletí de Psigma
He llegit i accepto el document de política de privacitat

×
Contacte

Formulario de contacto

Envíanos tus datos y te respondemos!

Quiero suscribirme al boletín Quiero suscribirme al boletín de Psigma
He leído y acepto el documento de confidencialidad y protección de datos

×

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la seva experiència i els nostres serveis. Si continua navegant, vostè està acceptant el seu ús. Política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Psigma