L’Aina no sap dir la erra. El seu pare tampoc l’articula bé, de forma que tenim en compte que, més que ser un factor d’edat, pot tenir una explicació genètica.
La primera avaluació delata poc control lingual i hipotonia dels músculs bucofonatoris. Discrimina bé el fonema, però falla en la producció per immaduresa de la musculatura.
Fem exercicis per millorar el control i la força de la llengua, el buf i els músculs bucofonatoris. Per practicar l’esforç muscular utilitzem diversos materials pensats perquè s’ho prengui com un joc i sigui més amè: xocolata, espanta-sogres, globus, xeringues, etc.
L’Aina mostra una actitud col·laborativa: té ganes d’aprendre a dir la erra i a casa practica amb les activitats que li ensenyem, de forma que amb poques sessions ha après a produir el so que tant li costava.
A partir d’aleshores treballem perquè l’assimili dins les paraules i l’adopti en la parla espontània. Juguem amb els mots i fem servir contes i cançons. Després d’un tractament de quatre mesos, l’Aina ja diu la erra de forma espontània.
A en Marc se li ha diagnosticat dislèxia i dèficit d’atenció amb hiperactivitat. No entén el que llegeix i això afecta l’aprenentatge i els resultats escolars.
Comencem a treballar en la comprensió dels textos amb estratègies per a la lectoescriptura. També incidim en la discriminació visual, la diferència de la figura i el fons, l’orientació espacial, la discriminació auditiva i la identificació de les grafies dins la paraula. Insistim en la relació entre el so i la grafia.
La convivència de la dislèxia amb el TDA-H, pel qual els pares han rebutjat la medicació, dificulta molt el tractament. L’aprenentatge no es consolida. A més, per motius econòmics, la família es veu obligada a aturar el tractament durant uns mesos.
A dia d’avui l’hem pogut reiniciar. Val a dir que en Marc presenta una actitud força més madura i col·laborativa, i que això ajuda molt a treballar-hi.
La Sandra ha passat molts períodes de temps amb afonia, però fa mesos que la seva veu no torna a la normalitat. L’otorinolaringòleg li ha suggerit un tractament de logopèdia.
Explica que la seva veu ja no és la mateixa i la vol recuperar. No arriba al to quan intenta cantar algunes cançons i quan renya les seves filles es queda sense veu i li fa mal el coll. Té dos nòduls a les cordes vocals: per fer-los desaparèixer i millorar els hàbits vocals cal fer una rehabilitació de veu.
Li proposem activitats perquè adopti una bona posició corporal i una respiració adequada. Fem exercicis de relaxació per eliminar tensions cervicals i del coll. Cal que aprofiti tota la capacitat pulmonar a l’hora de parlar i projectar la veu.
A partir d’aleshores, tant a la consulta com a casa, practica per controlar la respiració i aprendre a fer ressonar bé la veu. A aprofitar els espais buits entre els ossos de la cara i el crani per millorar la ressonància; a no parlar des del coll o amb el nas.
Per acabar treballem la projecció de la veu perquè pugui parlar alt sense cridar ni fer malbé les cordes vocals. A més dels exercicis, imaginem i interpretem situacions quotidianes que impliquen alçar la veu. A casa també ho va practicant a poc a poc per anar adoptant els procediments adequats de forma automàtica.
Quan acaba el tractament està molt contenta: els seus hàbits vocals han canviat molt, ha recuperat la seva veu i ja pot renyar les filles i cantar les seves cançons preferides mentre condueix.
