Casos pràctics de dificultats en les relacions interpersonals

Gemma, 24 anys. Timidesa i fòbia social. 35 sessions.

La fòbia social és una por a la gent: a sentir-se observat i jutjat. Al darrere hi amaga una baixa autoestima i molta exigència.

La Gemma la pateix molt. No es veu amb cor d’anar a certes classes de la universitat, té problemes per relacionar-se amb els altres i no sap com aprofitar situacions amb nois encara qui li vingui de gust. Se sent molt dèbil, li costa mantenir un grup d’amigues i mai es comunica íntimament, ni amb pares ni amb amics.

En aquests casos és fonamental la reestructuració cognitiva en el reforç de l’autoestima i en la crítica interna. Treballem situacions socials en imaginació i en exposició i cada setmana pautem passos per detectar la reacció de la gent. La confrontació sempre revela valoracions positives.

No puc. No puc dir res i no sé per què. Estic molt malament

Quan comença a detectar més característiques positives que negatives d’ella mateixa, la Gemma es va sentint cada cop més en el mateix nivell que els altres i comença a relacionar-se com ho fan els altres amb ella. S’adona que la gent la tracta bé i la retroalimentació li permet canviar la seva percepció de debilitat social.

A dia d’avui la Gemma no té problemes de timidesa, encara que de forma puntual i en certes situacions pugui sortir a la llum la seva timidesa innata o temperamental.

Leonor. 28 anys. Problemes de relació amb els altres, problemes amb la família d’origen i gelosia. Estat d’ànim baix. 30 sessions.

La Leonor comença la teràpia de creixement personal per treballar aspectes que no li agraden de si mateixa. Té una història que es remunta a la seva família d’origen, de molta dependència emocional, arribant a situacions desagradables i molt tenses.

De molt jove es va desvincular de la família per poder fer el seu camí, amb els seus valors i inquietuds i vivint la vida com creu que ho ha de fer. Però no li resulta fàcil i té sentiments contradictoris que no l’ajuden a gaudir de la seva llibertat personal. I ara quests problemes s’han manifestat amb més intensitat per un trencament amb la parella.

Es sorprenent com pots ser més feliç si et dediques un temps a tu amb una bona teràpia psicològica

Treballem a nivell narratiu i vivencial. Comprenent el que li ha passat anem construint el que vol ser i tancant ferides del passat.

També treballem amb visualitzacions per ampliar algunes situacions conflictives on s’ha trobat i analitzar formes alternatives de procedir per millorar la seguretat i confiança en si mateixa. La Leonor fa el procés de mica en mica però a nivell d’ànim i autoestima està molt contenta amb les millores. Nota sobretot que ha crescut a nivell personal i ja no té sentiments intensos de ràbia envers la família d’origen.

Ingrid. 45 anys. Mòbing. 22 sessions.

*El mòbing és un maltractament psicològic en l’àmbit laboral o acadèmic.

L’Ingrid porta quatre anys de molt patiment, ja que el seu cap, un empresari destacat, la sobrecarrega de feina, la ridiculitza en públic i li dedica comentaris obscens en privat que la mantenen en un estat d’ansietat i tristesa molt perillosos.

No puc més. No sé què fer. Estic a les seves mans, fa el que vol i no puc dir res

Les 5 primeres visites són clau: després d’analitzar el problema, l’Ingrid s’adona del que li està passant i descobreix tota una sèrie de drets que no utilitzava perquè desconeixia.

Després d’això comencem a elaborar un disseny i un pla perquè a poc a poc pugui canviar l’actitud davant del seu cap i dels companys de feina. Aquest nou rol consisteix en ser més passiva en algunes accions i comentaris del cap i més hàbil o assertiva en d’altres. Obtenim resultats importants: el cap es queda desorientat quan percep que la seva «víctima» és més valenta que abans i progressivament va deixant de molestar-la.

Com a conseqüència, l’Ingrid no ha de deixar la feina i pot tornar a sentir-se tranquil·la i a portar un ritme de feina correcte. Recupera la salut, comença a dormir bé i la seva autoestima personal i laboral assoleix un grau que ni tan sols ella recorda haver tingut mai.

Francesc. 53 anys. Problemes relacionals i crisis d’ansietat. 9 Sessions.

En Francesc ha intentat fer teràpia en dues ocasions: primer per ajudar el seu fill adolescent a relacionar-se i la segona en teràpia de parella. Però en ambdós casos es va tractar d’implicacions breus.

Aquesta vegada té una demanda pròpia: vol deixar de patir angoixa. Se sent inútil com a pare des que es va divorciar fa 3 anys.

Es mostra ansiós, amb verborrea, palpitacions i sudoració. Això dificulta les primeres sessions de teràpia, que es dediquen a reduir l’angoixa amb tècniques de relaxació i respiració i a confeccionar un diari de l’ansietat. A partir d’aquest diari podem observar que la majoria de crisis d’angoixa es produeixen després d’haver mantingut contacte amb l’ex-dona, veient que el feia sentir inútil com a pare. Aleshores treballem la recerca de la funció del símptoma a partir de l’entrevista al símptoma i l’externalització de l’ansietat.

A partir d’aquesta feina i de la línia de vida en Francesc comprèn que totes les dones de la seva vida –àvia, mare i ex-dona– han estat dictatorials i no li han permès expressar-se ni actuar lliurement. I, tot i que aquesta era totalment diferent, començava a comportar-se de la mateixa manera amb l’actual parella.

M’he passat la vida sense entendre’m, pensant que el bitxo raro i l’inútil era jo, quan en realitat tot tenia un sentit. Ara entenc per què era tan submís i per això hi puc posar remei

Amb la teràpia s’adona de que, tot i haver pensat que amb el divorci s’havia alliberat, encara està molt lligat a la seva ex. Aleshores es comença a alliberar dels nexes que l’uneixen amb ella: cotxe, favors personals, manca de límits amb les trucades, pis compartit, etc. A la vegada comença a mostrar-se més natural amb l’actual parella i els fills, amb qui se sentia amb deute.

Es treballen els límits amb els fills i l’acceptació de l’etapa que estan vivint: l’adolescència. Comença a marcar obligacions i comprova que els fills les toleren bé. També aconsegueix deixar de fumar i viure més amb la parella sent més natural i mostrant la seva opinió per la seva reacció per por a l’abandonament.

Després de 9 sessions es dona per finalitzada la teràpia, ja que no pateix crisis d’angoixa. En Francesc s’ha apuntat a activitats que li agraden, ha millorat la relació amb la parella i els fills i la relació amb l’ex és més distant.

Contacte

Formulari de contacte

Fes-nos una consulta i et responem

Em vull subscriure al butlletí Em vull subscriure el butlletí de Psigma
He llegit i accepto el document de política de privacitat

×
Contacte

Formulario de contacto

Envíanos tus datos y te respondemos!

Quiero suscribirme al boletín Quiero suscribirme al boletín de Psigma
He leído y acepto el documento de confidencialidad y protección de datos

×

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la seva experiència i els nostres serveis. Si continua navegant, vostè està acceptant el seu ús. Política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Psigma