“Quan van diagnosticar al meu marit de càncer de pulmó amb metàstasis, em vaig ensorrar. El meu món es va enfosquir de cop. No podia parar de plorar. Rebre ajut professional en aquell moment em va servir per acceptar i aprendre a viure en el dolor i la incertesa, mantenint-me el més forta possible per lluitar amb ell i al seu costat, com merexia i necessitava.”
“La teràpia em va servir per tenir un espai on poder ser jo, traient-me la cuirassa emocional amb la qual m’havia protegit durant tot el tractament. Tenia molta por i gràcies a la meva família i als professionals de Psigma em vaig sentir acompanyada i recolzada en tot moment.”
“Al llarg del meu procés de teràpia em vaig sentir valent per compartir sense por, totes aquelles sensacions i sentiments que a priori semblaven contradictoris. Van ajudar-me a ser conscient que molts pacients oncològics tenim pors semblants i que el que jo sentia no era dolent.”