Casos pràctics de depressió, tristesa i preocupacions

Cecília. 21 anys. Episodi depressiu i Disparèunia. 21 sessions.

La Cecília considera que té un caràcter difícil i que últimament s’enfada més del compte, se sent més irritable i ansiosa, plora i canvia d’humor amb molta facilitat. Durant l’avaluació observem que es tracta de símptomes d’un episodi depressiu. El causava una desconnexió amb les persones que l’envoltaven, inclosa la parella, i per aquest motiu aquestes relacions s’havien anat deteriorant.

A més a més fa mesos que no té relacions sexuals amb la parella; per una banda no sent desig, i per l’altra sent dolor durant la penetració. Veient-se a ella mateixa reconeix que acostuma a malinterpretar algunes situacions, i que això la fa allunyar de les persones que més estima.

Últimament em noto més irritable, ansiosa, ploro i tinc canvis constants en el meu estat d’ànim

Ens centrem en treballar en allò que li fa malinterpretar aquestes situacions ajudant-la a buscar possibles alternatives. Treballem els errors cognitius que implica i el perfeccionisme a partir de la reestructuració cognitiva. Unes altes expectatives que aplica tant als altres com a ella mateixa fan difícil que qualsevol les assoleixi i això li provoca un estat quasi permanent de frustració.

De mica en mica el seu estat d’ànim va millorant i aprèn a veure les situacions diàries des d’un punt de vista més relaxat i empàtic. Això li permet acostar-se de nou a les persones amb qui conviu. Però les relacions sexuals no milloren, ja que ha agafat tanta por que ni tan sols ho vol intentar.

L’anàlisi de les últimes relacions delata que es troba immersa en un estat d’angoixa important i que durant les relacions està més pendent de les seves preocupacions personals que del propi acte sexual; per això mai entrava en una fase d’excitació.

Citem a la seva parella a la consulta per explicar-li per explicar-li la hipòtesi, parlar obertament del malestar que li provoca no tenir relacions sexuals des de fa mesos, fer una sessió de psicoeducació sexual i explicar-los el tractament conductual a seguir.

Han d’anar complint certs passos des de la focalització sensorial i genital fins a la penetració, assolint fites abans d’arribar al pas següent. Quan arriben a la penetració, el sexe resulta satisfactori. No hi ha dolor, la Cecília perd la por i recupera el desig sexual.

Mireia. 27 anys. Depressió i desorientació vital. 32 sessions.

La Mireia ve molt desorientada, plora constantment i no entén per què es troba tan malament. En general la vida li va prou bé: ha finalitzat la carrera que volia estudiar, té la família al seu costat i compta amb amistats i recursos econòmics.

Estic desorientada. Ploro, pateixo i no sé què em passa. Necessito ajuda.

Quan analitzem la seva història anem trobant el fil del problema: està passant un canvi de cicle vital i no l’està encaixant. És el final d’una època estudiantil en què s’ha desenvolupat molt bé i s’encara a una etapa més incerta: l’entrada al món laboral.

Treballem perquè entengui el perquè de les seves emocions en relació a la seva situació, comprèn el que li passa i a partir d’aquí ja podem treballar l’acceptació d’aquesta nova situació i les pors que se’n deriven, així com els aspectes de la seva personalitat que li generen més inestabilitat emocional i desànim.

Quan finalitza la teràpia psicològica està molt satisfeta i disposa de més recursos per poder enfrontar-se amb els canvis que suposa viure.

Gregorio. 42 anys. Trastorn bipolar. 14 sessions.

*A dia d’avui el trastorn bipolar no té cura, però es pot controlar per millorar en benestar psicològic i qualitat de vida.

En Gregorio ve al centre de Psigma desesperat per uns canvis d’estat d’ànim inesperats d’una intensitat que no pot controlar. Sap que pateix un trastorn bipolar des de fa anys i es medica correctament, però mai ningú li ha parlat amb profunditat del funcionament d’aquest trastorn ni li han donat més recursos que la medicació. Tampoc relaciona els seus canvis anímics amb el trastorn: ho atribueix a un «error» de la seva personalitat, i això no hi ajuda.

Em poso tan malament que me’n vaig a l’hospital perquè m’ingressin i no acabar fent una tonteria

Analitzem la història dels seus canvis anímics, ja fossin inesperats i atribuïts a la malaltia com esperats i no tan intensos, lligats a desencadenant lògics. Treballem alguns d’aquests desencadenants –discussions conjugals i familiars– per reduir-los. Pel que fa als canvis inesperats aconseguim localitzar els senyals previs als episodis depressius o maníacs i pensem les estratègies que li poden anar més bé per reduir-ne la intensitat: algunes ja les utilitzava inconscientment; d’altres les generem durant la teràpia.

És obvi que el trastorn d’en Gregorio no ha marxat després del tractament, ja que pateix una malaltia crònica, però sí que ha aconseguit controlar-ne els efectes, posar-hi consciència i, sobretot, notar més control sobre sí mateix, guanyant en autoestima.

Contacte

Formulari de contacte

Fes-nos una consulta i et responem

Em vull subscriure al butlletí Em vull subscriure el butlletí de Psigma
He llegit i accepto el document de política de privacitat

×
Contacte

Formulario de contacto

Envíanos tus datos y te respondemos!

Quiero suscribirme al boletín Quiero suscribirme al boletín de Psigma
He leído y acepto el documento de confidencialidad y protección de datos

×

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la seva experiència i els nostres serveis. Si continua navegant, vostè està acceptant el seu ús. Política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Psigma