La Regina arriba a la consulta amb una ansietat elevada. Està en procés de separació i no ho encaixa. Explica que quan va trencar amb la parella anterior també va passar per la mateixa situació: patia una ansietat extrema, tenia por d’estar sola i necessitava sempre algú al costat.
És un cas molt clar de dependència afectiva. Ho ha experimentat en diverses ocasions: quan està en parella l’ansietat baixa automàticament. El sol fet d’estar amb algú li dona seguretat i la desconnecta de les sensacions de buidor i malestar.
Pensava que no podia viure sense ell, que estava perduda. Ara ho veig diferent. He après a tenir més recursos
Com que la feina li impedeix els horaris estables, seguim la teràpia d’una forma poc lineal. Però millora amb la comprensió dels mecanismes de l’ansietat i la dependència, detecta recursos i l’ansietat es torna menys invalidant. Però no podem seguir amb la teràpia prou temps com per anul·lar la dependència afectiva.
Li costa exterioritzar els sentiments i busca una nova parella i millora mot a nivell simptomatològic. Però si la relació no funciona pot tornar a recaure.
La Laia arriba a teràpia molt angoixada. Tot i estar bé amb la seva parella i saber del cert que l’estima, continua pensant en una ex-parella amb qui ja no manté contacte de cap tipus.
Quan estic amb la meva parella i me’n recordo del meu ex em sento fatal. És com si l’estigués enganyant. Ja sé que no és així, però no ho puc evitar. Necessito deixar-ho enrere!
Els seus són pensaments amb un fort component de ràbia i tristesa que mai havien estat expressats; venen d’una ruptura molt brusca, després de la qual va començar amb la seva relació actual. Tot i la naturalesa rabiosa, se sent molt malament, com si estigués enganyant l’actual parella.
Veiem clarament que no s’ha fet el dol per l’ex-parella i que hem de trobar el lloc i el moment per fer-ho. Com que s’hi sent preparada, iniciem l’expressió de tots aquests sentiments i pensaments a la consulta i realitzant diferents tasques a casa. Utilitzem llistats de greuges, cartes no entregades dirigides a l’ex-parella, cadires buides i un ritual de tancament.
Després de tota aquesta expressió emocional la Laia deixa de pensar-hi i recupera la tranquil·litat i l’alegria que la caracteritzen.
