La Judit ve al centre molt desanimada perquè des de fa uns mesos va començar a sentir poc desig sexual a causa d’una dificultat de tenir orgasmes que patia des del començament de la seva vida sexual. Aquesta situació li provocava un bloqueig a l’hora de tenir relacions amb la seva parella i afecta l’estat de la relació.
Ens dediquem a treballar l’ansietat que sent a l’hora de tenir relacions sexuals mitjançant exercicis de relaxació; centrant l’atenció en l’orgasme es pot aconseguir inhibir, però ella acabava bloquejant-se. Tot això es va aconseguir gradualment i al seu ritme. Aconsellem que utilitzi l’autoestimulació sexual per arribar a conèixer els seus punts sensibles. Remarquem la importància de l’ús de les fantasies sexuals per poder experimentar qualsevol varietat sexual fora de la realitat.
Quan arriba al punt en què se sent més disposada a intentar altres coses, fem venir la seva parella a la teràpia. Comencem brindant estratègies per millorar la comunicació entre ells, ampliar el seu repertori sexual i remarcar la importància dels preliminars.
Al final de la teràpia hem aconseguit que ella modifiqui els pensaments negatius respecte al sexe i faci una altra projecció sobre si mateixa. Aconsegueix estar més relaxada i desinhibida. Tots dos milloren la seva comunicació, es coneixen més bé i a poc a poc tenen relacions sexuals més plaents.
La Cecília considera que té un caràcter difícil i que últimament s’enfada més del compte, se sent més irritable i ansiosa, plora i canvia d’humor amb molta facilitat. Durant l’avaluació observem que es tracta de símptomes d’un episodi depressiu. El causava una desconnexió amb les persones que l’envoltaven, inclosa la parella, i per aquest motiu aquestes relacions s’havien anat deteriorant.
A més a més fa mesos que no té relacions sexuals amb la parella; per una banda no sent desig, i per l’altra sent dolor durant la penetració. Veient-se a ella mateixa reconeix que acostuma a malinterpretar algunes situacions, i que això la fa allunyar de les persones que més estima.
Últimament em noto més irritable, ansiosa, ploro i tinc canvis constants en el meu estat d’ànim
Ens centrem en treballar en allò que li fa malinterpretar aquestes situacions ajudant-la a buscar possibles alternatives. Treballem els errors cognitius que implica i el perfeccionisme a partir de la reestructuració cognitiva. Unes altes expectatives que aplica tant als altres com a ella mateixa fan difícil que qualsevol les assoleixi i això li provoca un estat quasi permanent de frustració.
De mica en mica el seu estat d’ànim va millorant i aprèn a veure les situacions diàries des d’un punt de vista més relaxat i empàtic. Això li permet acostar-se de nou a les persones amb qui conviu. Però les relacions sexuals no milloren, ja que ha agafat tanta por que ni tan sols ho vol intentar.
L’anàlisi de les últimes relacions delata que es troba immersa en un estat d’angoixa important i que durant les relacions està més pendent de les seves preocupacions personals que del propi acte sexual; per això mai entrava en una fase d’excitació.
Citem a la seva parella a la consulta per explicar-li per explicar-li la hipòtesi, parlar obertament del malestar que li provoca no tenir relacions sexuals des de fa mesos, fer una sessió de psicoeducació sexual i explicar-los el tractament conductual a seguir.
Han d’anar complint certs passos des de la focalització sensorial i genital fins a la penetració, assolint fites abans d’arribar al pas següent. Quan arriben a la penetració, el sexe resulta satisfactori. No hi ha dolor, la Cecília perd la por i recupera el desig sexual.
En Bernat està molt preocupat perquè fa mesos que no té les ganes ni la motivació pel sexe «que hauria de tenir». S’estima molt a l’Aurora, la seva parella des de fa 4 anys, i se sent atret per ella, però no en té ganes. Quan realitzem l’entrevista inicial reconeix que ja des de l’inici de la relació ha tingut problemes d’erecció i que durant mesos es va «obligar a complir», però que va arribar a un punt en què l’angoixa i la preocupació creixien i eren les protagonistes de les seves trobades.
Amb el temps, les abraçades, petons i carícies també li comencen a crear ansietat i les evita, per por que l’Aurora vulgui iniciar una relació sexual. Els problemes d’erecció han conduit a una falta de desig com a mecanisme de defensa.
Quan revisem la seva història afectiva i sexual observem vàries coses. En Bernat s’està prenent les relacions sexuals com si es tractessin d’un examen, cosa que li provoca gran ansietat. Ho relacionem amb la creença de que no és un bon amant i a la por de perdre a l’Aurora, exigint-se tant que es perd tota la naturalitat i espontaneïtat. També treballem la relació d’en Bernat amb el propi cos i els mites entorn la sexualitat. Ampliem el repertori eròtic (més enllà de la penetració i dels genitals) i fem exercicis per reconnectar amb les pròpies sensacions. Sense metes, sense obligacions; simplement sentir.
La complicitat i la comunicació emocional entre els dos és molt bona i la predisposició a seguir una teràpia també. En poques sessions s’aconsegueixen grans resultats que animen i motiven a la parella i que desperten el desig d’en Bernat, que mica en mica se sent més i més relaxat i obert a gaudir de la seva sexualitat. En paraules seves, «Feia molts anys que no vivia la sexualitat com un joc, sense presses ni passos concrets a seguir. Ja ho podia haver après abans!», comenta rient.
La G. demana ajuda per a poder treballar la falta de desig i el dolor que té durant la penetració. Està en parella des de fa 10 anys i en fa 4 va ser mare. Des de l’embaràs ha notat una disminució molt significativa de les ganes de tenir relacions sexuals, nota un dolor greu en la penetració i ja no ha tornat a recuperar el desig d’abans.
Se sent pressionada perquè es posa al lloc de la parella: veu que ell té desig sexual i ella no. També se sent molt malament amb ella mateixa, ja que estima al seu home, no entén aquesta falta de desig i troba a faltar aquells bons moments sexuals. Quan tenen relacions ho fa per ell i manté una actitud totalment passiva, se sent molt malament ja que no gaudeix del sexe; fins i tot sent repulsió en alguns moments, cada cop més, i per això demana ajuda. Li fa por posar la relació en perill, que si no ho solucionen el seu marit l’enganyi.
Comencem la teràpia treballant la por i els seus sentiments negatius entorn al sexe, per aquesta associació que havia fet entre sexe, dolor i obligació. Presenta un condicionament negatiu al voltant del sexe que neutralitzava les sensacions positives i agradables, canviant-les per sensacions negatives i desagradables. Treballem amb imatges mentals sexuals positives mentre practica relaxacions, amb exercicis per augmentar les seves sensacions sexuals agradables a través de l’autoexploració i amb exercicis de focalització sensorial amb la parella, evitant les relacions sexuals complertes durant un període per a aprendre a gaudir d’una altre manera, traient la pressió sexual que sentia fins ara.
Fem alguna sessió amb la parella per a poder compartir els seus sentiments i treballar com un equip, enfortint la comunicació, el diàleg positiu i buscant solucions constructives. La teràpia avança progressivament i fan passos significatius i positius. La G comença a gaudir de nou del sexe i fins i tot detecten un augment de la satisfacció sexual a causa del creixement com a parella que experimenten durant la teràpia.
La Clàudia ha perdut el desig sexual i això la fa dubtar sobre la continuïtat de la seva relació de parella. Porta cinc anys amb en Jordi i quan ens explica la història entenem el paper que hi han jugat la falta d’experiència, els mites sobre la sexualitat i el caràcter dels dos.
La Clàudia va ser la primera parella sexual d’en Jordi i ella tampoc té gaires experiències prèvies. Al principi de la relació ella no va trobar el sexe del tot satisfactori, però enlloc de parlar-ne va anar espaiant la freqüència de les relacions i el seu desig va disminuir. La relació va seguir a distància per qüestions laborals i quan van tornar a viure a la mateixa ciutat el sexe entre ells ja havia desaparegut.
Mitjançant les converses de teràpia i la recomanació d’un llibre divulgatiu sobre sexualitat, l’ajudem a desmentir mites i a descobrir la seva sexualitat, ja que no sap ben bé què necessita ni què li agrada.
Més endavant convidem en Jordi a les visites i coneixem el seu punt de vista. Per por a perdre la Clàudia, mai ha gosat demanar-li més freqüència sexual. A més, la sensació de no atraure la seva parella el fa sentir molt frustrat. Però a l’espai terapèutic comencen a parlar del tema.
Fem sessions quinzenals perquè entre sessions facin els exercicis recomanats. Els en proposem uns quants de comunicació íntima i apropament sexual. El desig de la Clàudia reapareix a poc a poc i la seva angoixa envers el sexe i la parella va disminuint.
