La relació de la Berta i en Ramon va començar fa quinze anys i en fa un i mig que tenen un fill. Fa menys d’un mes que ella li va descobrir una infidelitat i ell la va reconèixer de seguida.
Quan ens visiten el batibull d’emocions és molt profund, però no els impedeix la comunicació ni es falten al respecte. A més, des del primer moment tots dos han reconegut la seva part de la culpa.
Ens toca anar desgranant la història, donar-li sentit i ajudar-los a gestionar de la millor manera possible les emocions que vagin sorgint setmana a setmana. A partir de la història personal de cadascun i de la de la seva relació anem discriminant els factors més decisius a l’hora d’arribar a aquest punt. Han tingut un fill i han hagut de reorganitzar la família, han creat un negoci en temps de crisi, encaren l’expressió emocional des de caràcters oposats, etc.
Cadascú ha interioritzat de manera diferent el distanciament i un malestar que tot plegat ha comportat: ell amb la creença de que la Berta el deixarà i ella sentint-se deprimida, saturada i enfadada amb en Ramon. Des del primer moment han mantingut el desig de tirar la relació endavant i comprendre tots aquests factors és vital per generar una nova fórmula per a la relació.
En la gestió emocional de la crisi legitimem totes les emocions que van sorgint: la culpa d’en Ramon, la ràbia de la Berta i totes les seves preguntes. Els acompanyem per les diferents fases que travessen i els dotem d’eines per exterioritzar les emocions de forma adequada.
La freqüència de les sessions va disminuint a mesura que la crisi dóna pas a una nova fase de parella i la intensitat emocional baixa. De sessions setmanals passem a visites quinzenals i, més endavant, mensuals i al final, per acabar d’acompanyar-los i assegurar la solidesa de la nova fórmula, trimestrals. Aquest capítol tèrbol de la seva història de parella acaba amb un ritual simbòlic que els proposem.
La Marta està angoixada amb la seva situació de parella. No se sent gens còmoda amb els episodis de gelosia que pateix per en Joan, amb qui porta 10 anys de relació.
Li proposem fer teràpia de parella i ell accepta. Amb l’exploració i anàlisi dels respectius punts de vista i les seves històries personals detectem la dinàmica que s’ha imposat a partir de les diferències del model de parella de cadascun. Mentre que ella vol passar més part del seu temps lliure amb en Joan i mantenir una comunicació més fluïda sobre un ventall ampli d’aspectes de la vida, ell vol tenir en parts iguals temps per a sí mateix, per als amics i per a la parella i a nivell comunicatiu es presenta molt més reservat i menys afectiu. Ella força el contacte i la comunicació, però ell se sent acorralat i n’escapa: fa més la seva, li explica menys coses i arriba a mentir. En conseqüència, ella se sent apartada, enganyada i gelosa de la resta de persones que passen temps amb ell.
Quan s’evidencia la dinàmica ambdós entenen que ni l’un ni l’altre desitja canviar el seu model de relació. Aleshores decideixen trencar. Malgrat el dolor que els suposa, se senten alleugerits. Havien arribat a qüestionar-se el propi comportament i la teràpia els ajuda a entendre que no era culpa del seu caràcter, sinó d’una dinàmica que no funcionava; tots dos tenien un model legítim, però difícil de combinar amb el de l’altre.
La Clàudia ha perdut el desig sexual i això la fa dubtar sobre la continuïtat de la seva relació de parella. Porta cinc anys amb en Jordi i quan ens explica la història entenem el paper que hi han jugat la falta d’experiència, els mites sobre la sexualitat i el caràcter dels dos.
La Clàudia va ser la primera parella sexual d’en Jordi i ella tampoc té gaires experiències prèvies. Al principi de la relació ella no va trobar el sexe del tot satisfactori, però enlloc de parlar-ne va anar espaiant la freqüència de les relacions i el seu desig va disminuir. La relació va seguir a distància per qüestions laborals i quan van tornar a viure a la mateixa ciutat el sexe entre ells ja havia desaparegut.
Mitjançant les converses de teràpia i la recomanació d’un llibre divulgatiu sobre sexualitat, l’ajudem a desmentir mites i a descobrir la seva sexualitat, ja que no sap ben bé què necessita ni què li agrada.
Més endavant convidem en Jordi a les visites i coneixem el seu punt de vista. Per por a perdre la Clàudia, mai ha gosat demanar-li més freqüència sexual. A més, la sensació de no atraure la seva parella el fa sentir molt frustrat. Però a l’espai terapèutic comencen a parlar del tema.
Fem sessions quinzenals perquè entre sessions facin els exercicis recomanats. Els en proposem uns quants de comunicació íntima i apropament sexual. El desig de la Clàudia reapareix a poc a poc i la seva angoixa envers el sexe i la parella va disminuint.
La Carme i en Pere es noten cada vegada més distanciats, però no saben per què. Explorem la història i descobrim que hi ha un fet que va generar un abans i un després: un conflicte amb la família política d’un d’ells.
Si no em dius les coses per por que m’enfadi
em fas pensar que sóc un ogre!
La Carme li va amagar un fet d’índole econòmica a en Pere perquè no es molestés, però no era el fet en sí el que havia generat la distància, sinó la sensació d’en Pere de que la seva dona no li ho podia confiar tot.
A la teràpia es redefineix la bona voluntat dels dos i es proposa un nou camí de comunicació. La relació millora i no tornen a sentir-se distanciats l’un de l’altre.
La Sandra arriba molt angoixada, amb una ansietat elevada. Li costa menjar, té un nus a l’estómac i una sensació permanent d’ofec. El seu marit li és infidel des de fa cosa d’un any. Però tenen fills petits i ella no es vol separar, sinó refer la seva vida de parella. Necessita que l’ajudem a perdonar el seu marit.
L’ansietat i la ràbia no em deixaven viure.
Sóc més forta i he après del que m’ha passat.
No em vull separar
El procés presenta una gran dificultat a nivell emocional. Creu que mantenir la família és el més racional, però té greus problemes per acceptar el que ha passat. Comencem treballant els símptomes ansiògens i al cap de cinc sessions demostra una gran millora. Pot menjar amb més normalitat.
També enfoquem el concepte de parella i l’ampliem. Cal que encaixi tot el que ha viscut i la ràbia envers el seu marit. Duem a terme diferents exercicis per elaborar el problema. Fins que en un moment donat, quan s’ha reduït l’ansietat i se sent més forta per afrontar el que ha passat, donem per acabada la teràpia.
En Jordi i l’Alícia viuen junts des de fa dos anys. Tot funciona bé fins que un dia l’Alícia perd la feina. Aleshores reclama més atenció al seu company, però percep una manca de comunicació que li provoca un gran malestar. Ha acabat decidint que es vol separar. No està satisfeta amb la relació. No se sent estimada: sempre que tenen temps per parlar ell està cansat.
Estem molt satisfets: tenim una millor qualitat de vida en la parella
Quan analitzem la situació entenem que la nova situació laboral fa que l’estat d’ànim de l’Alícia hagi disminuït i disposi de moltes hores per rumiar. Aleshores canalitza el malestar de forma incorrecta i apareix aquesta necessitat d’atenció.
Vam començar a treballar amb l’Alícia per reestructurar la percepció que tenia. Més endavant vam fer teràpia conjunta per trobar els moments de comunicació que la fessin més òptima i agradable pels dos. Va ser un procés molt fructífer. Tots dos van entendre millor les necessitats i el punt de vista de l’altre i van buscar maneres d’optimitzar la vida conjugal i millorar com a parella.
Tot i tenir una parella estable des de fa més de deu anys, durant els últims tres ha mantingut una relació amb un company de feina. Es tracta d’una persona racional i amb uns valors ferms. Se sent molt culpable, fins i tot mala persona, i no sap com sortir d’aquesta situació.
Me’ls estimo als dos i em fa molta pena deixar tant a un com a l’altre. Ni puc ni podré. És massa dur
Amb l’Anna treballem els conceptes de parella, les expectatives que dipositava en un home i el seu propi estil de vida i prioritats. L’especialista que la tracta recordarà sempre el canvi que experimenta: per compte propi, aquella dona rígida i tradicional decideix separar-se de tots dos. Li costa un any i mig prendre aquesta determinació, però prefereix comprar-se un pis per viure-hi sola i i prioritzar les amigues i la soledat.
La valentia de l’Anna ens sembla exemplar: massa sovint no som capaços de fer moviments importants per trobar la solució al nostre patiment. Tres anys més tard d’acabar la teràpia es posa en contacte amb nosaltres: explica que va ser la millor decisió, ja que cap de les dues relacions eren satisfactòries i era molt més important trobar-se a sí mateixa.
La relació de la Marina i en Rubén està molt deteriorada. Per tot arreu hi ha baralles i conflictes constants. Fa un any que han perdut la comunicació sexual i afectiva. I no saben com han arribat fins aquí.
Com en la majoria d’intervencions, comencem amb un anàlisi de la situació, dels valors, prioritats, personalitats, expectatives i compatibilitats dels dos. Més endavant valorem l’estil comunicatiu, el reforç-càstig i l’estrès extern.
Parlem dos idiomes diferents. A ell no li dóna la gana de fer cap canvi
És un procés difícil, però al cap d’un any la parella ha millorat. Els primers mesos insistim molt en la necessitat de rebaixar o eliminar la crítica; això no només relaxa molt la comunicació i l’ambient, sinó que fins i tot afavoreix l’aproximació sexual.
Per ambdós membres és important comprendre la manera de ser de l’altre, acceptar-la i no ser massa exigents. És així com acaben fent cessions i relaxant-se, cosa que propicia una potenciació de les compatibilitats.
Després de 10 anys de matrimoni i dos fills en comú de 3 i 7 anys, han decidit divorciar-se.
En els últims anys han travessat diversos problemes i tenen la sensació de que les seves vides van per camins diferents. Ho tenen clar i volen tirar endavant amb una separació amistosa i pacífica, però la tensió de la situació en ocasions els supera.
Es reforça la intenció de prioritzar el benestar dels fills per davant de tot. Es clarifiquen els aspectes amb els quals s’han de posar d’acord per portar una criança compartida i serena. Se’ls ajuda a restablir una comunicació que estava molt malmesa i tenyida de retrets.
Finalment poden tornar a trobar espais on arribar a pactes i expressar de quina manera se senten durant tot el procés de canvi. Per evitar manipulacions, també tenim en compte el punt de vista dels fills.
