L’Emma truca a Psigma demanant visita pel seu fill adolescent. Està molt preocupada per ell, el veu totalment perdut, passa de l’escola, va amb males companyies, etc.
Fa campanes, vol deixar l’escola i tampoc sap què fer amb el seu futur
Ja aleshores li comentem a l’Emma si li semblaria bé que almenys el primer dia vingui tota la família. En aquest tipus de casos sovint qui té el problema només està visualitzant el malestar familiar. Els semblar bé i vénen pares i germans (E, P, L i C).
Els pares estan sepaarats des de fa 7 anys. Tots dos tenen noves parelles que ja formen part del nucli familiar. La primera visita alerta de la diversitat d’opinions respecte a en Carles, tant pel problema com per la forma de resoldre’l. D’altra banda, ni el mateix Carles veu tanta problemàtica ni es mostra tan perdut.
També comprovem que les noves parelles tenen una gran presència en les respectives llars i en una segona visita amb cada parella per separat confirmem el poder d’aquestes noves figures familiars.
El treball amb aquesta família consistirà en redefinir els rol de parentalitat i ajudar-los a posar-se d’acord en l’estratègia a seguir amb en Carles, que tot i no estar tan perdut sí que necessita una guia dels progenitors. Ho fem donant més veu a cada pare a la seva llar de cara als temes relacionats amb la criança i educació dels seus fills i a apartar les parelles del poder parental.
També fomentem el diàleg entre els progenitors sobre aquest assumpte. Pel que respecte a la convivència en cada casa explicitem que cada una funciona d’una manera diferent i que això no és cap problema, però que s’han de respectar els respectius estils.
Tots els membres de la família es posen d’acord amb les definicions, redefinicions i objectius que anem marcant i a poc a poc l’Emma i en Pere ajuden el seu fill a resituar-se parlant amb ell conjunta i separadament sobre la línia i els límits que havien acordat seguir amb ell.
Tot i els límits imposats, en Carles es mostra content i entén l’actuació dels pares. La seva germana Laura deixa per fi de fer de mare i pare alhora, un rol que havia adoptat a causa de les discrepàncies dels progenitors. Entén que el pes d’ajudar a resituar el seu germà no li correspon, sinó que l’allunya del rol de germana i del que li toca viure pel seu moment vital.
També cal destacar que amb en Carles i la Laura només fem un parell de visites. La nostre hipòtesi s’ha confirmat: la feina no se centra en eradicar els símptomes d’en Carles, sinó en treballar la reestrcturació entre els adults.
Els pares de l’Héctor vénen a la consulta angoixats. El seu fill adolescents porta mesos decaigut i no vol anar a l’escola. Des de Psigma Barcelona els recomanem una teràpia familiar, però no aconseguim mai que l’Héctor vingui, ni tan sols a fer un treball individual. Per això ens vam dirigir a ell de forma directa a partir de cartes i treballem sobretot amb els seus pares, que són qui realment té el problema que desencadena els símptomes del fill.
Es lleva dient que es troba malament i que no vol anar a l’escola. Després es deu passar el dia jugant a l’ordinador. Estem desesperats, ja no sabem què fer!
La Cèlia fa anys que arrossega uns problemes personals i laborals que en els últims mesos s’han accentuat fins a haver de demanar la baixa. I en Marc apareix cada vegada menys per casa. La comunicació entre ells és molt pobra i més aviat hostil. Cada vegada estan més distanciats.
Ràpidament entenem el significat dels símptomes del fill. Si ell també està malalt i no va a l’escola es podrà quedar més temps a casa cuidant de la seva mare. Per aquest motiu li escrivim una carta explicant-li el que pensem que està succeint i demanant-li que torni a l’escola, ja que ens preocupen molt les conseqüències que li pot acabar generant la seva absència escolar, tant a nivell acadèmic com social.
A la vegada li donem pautes a en Marc i a la Cèlia sobre com portar la situació del fill: cal que vagin tots dos a una, que deixin de treure’s autoritat entre ells, que mirin de no discutir davant seu, etc. També els proposem una teràpia de parella per esbrinar l’entramat dels seus conflictes conjugals, ja que en tenim clar l’origen.
L’Héctor millora, comença a anar a l’escola i els seus pares deixen de venir a teràpia. Però tornen al cap d’uns mesos: l’Hèctor ha tornat a fallar i no saben com solucionar-ho. Quan explorem la situació descobrim que han tornat les discussions a casa i el distanciament de la parella. Per tant, l’Héctor torna a fer de salvador dels pares cuidant-se’n personalment.
Fem èmfasi en la teràpia de parella, però tot i que un dels membres sí que ho veia clar, l’altre només volia que l’ajudem a portar al fill, segurament per una gran por a entrar en el tema de parella.
Els pares arriben a al consulta de Psigma preocupats per la relació entre el pare i la filla, que s’ha deteriorat molt en entrar a l’adolescència. Abans de veure la Vanessa fem 12 sessions amb els seus pares.
L’anàlisi d’avaluació visualitza una rigidesa de valors per part del pare que provoca la rebel·lió de la filla. L’excessiu control i vigilància la molesta i l’afeixuga. Per tant s’han fet habituals les discussions, els insults, les marxades de casa i els plors.
La nena se’ns ha escapat de les mans, ja no hi podem fer res
L’assessorament consisteix en explicar-los què observem en la dinàmica familiar i a intervenir en cada membre, especialment els pares, en estratègies de tolerància i flexibilització de creences. La rigidesa del pare i de la filla ho dificulta molt.
Li recomanem al pare que tingui voluntat i que cedeixi envers la filla, que no vulgui tenir raó encara que la pugui tenir. Que utilitzi les estratègies d’aproximació a la filla que li recomanem i que sigui més permissiu i tolerant en determinats conceptes que treballem a les sessions.
En Pepe fa un gran esforç i aconsegueix que la filla s’hi vagi acostant i sigui menys agressiva.
A la vegada s’intervé amb la filla establint compromisos i pautes de resolució de problemes, de cessions i d’acceptacions de normatives parentals. Cal destacar les estratègies de negociació, en el que podríem dir que tota la família n’acaba sent experta.
Al cap de 9 anys, quan la Rosa torna per un altre problema, ens comenta que la teràpia ha resolt la major part dels problemes familiars.
