El Narcís (17 anys) va venir a Psigma acompanyat dels seus pares perquè afirmava sentir-se incapaç d’identificar amb claredat quins eren els seus interessos professionals reals així com sentir-se confós en relació a les sortides professionals de determinades ocupacions.
Durant l’entrevista inicial de recollida d’informació ens va explicar que sentia molta pressió en relació a aquesta decisió, ja que era conscient de l’exigència del mercat laboral actual i creia que si no escollia amb bon criteri, això podria interferir negativament en el seu futur. També vam comprovar que el Narcís presentava dificultats a l’hora d’identificar quines eren les seves potencialitats (a diferència de les seves febleses). En els dies posteriors, vam mantenir algunes trobades més amb el Narcís i també vam decidir administrar-li diverses proves psicotècniques. Amb tota aquesta informació al nostre abast, ens vam adonar que el Narcís comptava amb unes aptituds verbals, ortogràfiques i de raonament excel·lents (a l’entrevista inicial si havia reconegut que d’entre les seves aficions li agradava molt la lectura i l’escriptura, i que a vegades dedicava el seu temps lliure a aquesta pràctica) i que en canvi, tenia forces dificultats en les aptituds numèriques. La prova d’intel·ligència ens indicava que el Narcís no presentava limitacions a nivell d’intel·ligència general (fins i tot la seva puntuació es trobava lleugerament superior a la mitjana de la població) i que a més a més, comptava amb una intel·ligència verbal i memòria destacables.
En relació a la bateria d’interessos professionals, el Narcís presentava unes puntuacions molt altes en els camps professionals Comunicació-informació i Científic-social/Humanitats, indicant aquest resultat la seva preferència per les ocupacions de l’estil: periodista, historiador, filòsof, antropòleg, llicenciat en comunicació audiovisual, etc. La prova de personalitat ens va dibuixar un perfil molt autoexigent, constant i tenaç, malgrat també s’identificaven dificultats en la tolerància i la flexibilitat, la gestió de la frustració, un baix autoconcepte i una clara preferència pel treball individual en comptes de en equip.
Des de Psigma vam procedir a fer la devolució oral dels resultats obtinguts amb en Narcís i els seus pares. Tenint en compte el seu perfil de personalitat, se’ls va fer un seguit de recomanacions per tal de neutralitzar la interferència de les febleses alhora que els vam proposar un treball orientat a millorar i potenciar la seva autoestima i empatia, així com reduir la seva autoexigència i rigidesa mental. A partir d’aquí, vam suggerir al Narcís algunes ocupacions dels camps esmentats anteriorment on podria realitzar-hi una tasca competitiva i utilitzar al màxim el seu potencial.
Així doncs, vam finalitzar el procés d’orientació valorant quins eren els recursos que precisava el Narcís i el seu entorn i el vam ajudar a trobar els més adequats per a ell, facilitant el que pogués prendre una decisió definitiva sobre la seva elecció professional amb el màxim criteri i informació a l’abast.
La Paula (16 anys) va acudir a Psigma acompanyada dels seus pares per tal de sol·licitar un procés d’orientació escolar.
El primer dia de recollida d’informació, la Paula ens va explicar que treia unes notes excel·lents i que per aquest motiu, els seus pares no la deixaven formar professionalment (si en termes d’oci) en dansa, que era el que més li agradava a ella. En les darreres setmanes, tenint en compte que quedava poc temps per a finalitzar l’etapa del Batxillerat i que calia començar a rumiar sobre quin tipus de formació especialitzada voldria continuar, a casa s’havien produït algunes baralles a causa d’aquesta qüestió. La Paula verbalitzava no sentir-se recolzada en la seva elecció, i no entenia perquè els seus pares no li permetien cursar dansa de forma professional. No obstant, explicava haver-se prestat al procés per així esbrinar si realment existia alguna altra ocupació a banda de dansa que pogués resultar-li també atractiva. La Paula indicava que li costava molt visualitzar-se en un futur realitzant alguna altra tasca que no fos la dansa. Amb tot això, vam proposar un procés d’avaluació basat en vàries trobades presencials amb la Paula i també en d’administració d’alguns psicotècnics (test d’intel·ligència general, aptituds, personalitat i una prova d’interessos i preferències vocacionals).
Després de la fase d’avaluació i exploració, ens vam adonar que la Paula comptava generalment amb bones aptituds verbals, espacials, numèriques, mecàniques, ortogràfiques, de raonament, etc, i que també presentava una puntuació en intel·ligència força elevada respecte la majoria de la població. En relació a la seva personalitat, la Paula presentava un perfil amb marcada tolerància i flexibilitat, disponibilitat, capacitat de treball en equip i constància, bon autoconcepte, intel·ligència social, etc. A nivell de preferències vocacionals, lògicament el camp professional referent a l’Artístic-musical/Espectacle era el que obtenia una puntuació més alta, no obstant, ens vam adonar que també destacava notablement el camp de la Psicopedagogia.
Amb tota aquesta informació, vam procedir des de Psigma a fer la devolució oral dels resultats obtinguts amb la Paula i els seus pares. Tenint en compte totes les dades obtingudes a nivell d’aptituds, intel·ligència, personalitat i preferències vocacionals, es van suggerir a la Paula algunes ocupacions determinades (englobades dins el camp de la Psicopedagogia) on podria realitzar-hi una tasca competitiva i utilitzar al màxim el seu potencial. Es va insistir amb la importància que tenia per la Paula el poder seguir formant-se amb dansa (de forma complementària) i marcar-se uns objectius en aquest camp que la motivessin.
Així doncs, una vegada identificades i valorades les altres preferències professionals que resultaven atractives per a la Paula a banda de la dansa i per a les que tenia un perfil adequat, vam finalitzar el procés d’orientació esmentant quins eren els recursos que precisava la Paula i el seu entorn i la vam ajudar a trobar els més adequats per a ella.
