Hi poden haver moltes causes per les quals infants i adolescents es neguin a anar a l’escola, ja sigui –en el cas dels més petits– per dificultats per separar-se dels pares o per actituds de rebel·lió i agressivitat en els de major edat.
Aquesta actitud pot venir de problemes d’integració, a les pressions, a la manca de motivació, a la desorientació, etc. En tot cas, genera situacions que poden convertir l’escola en una experiència solitària i amenaçadora per un infant.
Si no s’intervé a temps en les següents situacions, el/la nen/a pot desenvolupar seriosos problemes associats a estats depressius i ansiosos que afectaran, com a mínim, el rendiment escolar.
L’excés d’activitats i obligacions escolars, la manca d’estratègies d’afrontament i la pressió dels professors i pares pels resultats acadèmics poden provocar estrès escolar.
De fet, els nens són molt més susceptibles a patir estrès, ja que els falta aprenentatge per afrontar certes situacions i són més vulnerables.
Si un nen pateix estrès escolar reduirà la seva capacitat d’aprenentatge, se sentirà emocionalment desestabilitzat i fins i tot pot desenvolupar alguns tipus de fòbies molt complexes de tractar.
L’estrès escolar provoca hipersensibilitat, bloquejos mentals, nerviosisme, plors, agressivitat, tristesa, ansietat, irritabilitat, insomni, migranyes, diarrees, manca de gana, al·lèrgia, etc.
Per descomptat, també fa que l’infant sigui més susceptible al baix rendiment acadèmic i al fracàs escolar.
La metodologia de Psigma en casos d’estrès escolar implica tècniques d’estudi, planificació i gestió del temps, motivació escolar, entrenament en resolució de problemes, entrenament en habilitats socials i potenciació de l’autoestima, tècniques de relaxació, reestructuració cognitiva, etc.
D’altra banda, també treballem amb els pares per assessorar-los i oferir-los orientació i estratègies d’afrontament, eines per a la gestió de la situació de conflicte o pautes per millorar la comunicació amb els fills.
La pors dels nens són molt comuns a les guarderies i als centres de primària: la tornada de vacances sempre presenten moltes dificultat pels mestres, quan es fa present el temor de la separació dels pares.
Els nens preadolescents experimenten altres tipus de pors: a la crítica, al fracàs, al rebuig dels companys, etc. I al final d’aquesta etapa surten a la llum els temor relacionats amb la pròpia imatge.
En el cas dels adolescents, aquesta mena d’actituds solen aparèixer davant de relacions interpersonals conflictives, estrès escolar pronunciat, baix rendiment, inseguretat, manca d’autoestima, confusió pel futur professional, pressió pels objectius acadèmics, necessitat de reconeixement, etc.
Independentment de l’edat, però, si no es tracten les pors a temps tots ells poden desenvolupar un deteriorament important del rendiment escolar i patologies de més rellevància.
La por escolar pot fer que un infant es negui a llevar-se, vestir-se i anar a l’escola o que pateixi vòmits, dolors abdominals, diarrees, ansietat, irritabilitat, plors, etc. En casos extrems fins i tot hi pot haver pensaments d’autolesió, mort o suïcidi.
Per tractar casos de por escolar, a Psigma apliquem la reestructuració cognitiva, el control de l’activació, l’entrenament en relaxació i exposició o l’assaig conductual i treballem per potenciar l’autoestima, mentre assessorem i orientem els pares amb estratègies, eines i pautes per afrontar i gestionar el cas i millorar la comunicació amb els fills.
L’assetjament escolar (bullying) fa referència al maltractament psicològic, verbal o físic reiterat entre escolars.
Estadísticament predomina la violència emocional que es du a terme a l’aula i al pati de les escoles i els protagonistes solen ser nens o –en un percentatge més elevat– nenes en procés d’entrada a l’adolescència.
Aquests comportaments van dirigits a intimidar la víctima a partir de l’abús de poder, ja sigui a causa d’una fortalesa real o percebuda de l’agressor. El nen maltractat queda exposat física i emocionalment davant del maltractador i se li generen una sèrie de seqüeles psicològiques: viu aterrit per la idea d’anar a l’escola i es mostra molt nerviós, trist i solitari en la vida quotidiana.
L’absentisme escolar, el descens del rendiment o les actituds d’apatia, abatiment, nerviosisme i tristesa poden ser indicadors de que el nostre fill és víctima de bullying, com l’exclusió del grup-classe i la presència de ferides o lesions.
L’assetjament escolar afecta greument l’autoestima i provoca ansietat, depressió i fòbia escolar, i repercuteix directament en el desenvolupament de la seva personalitat, la socialització i la salut mental en general.
Si bé les víctimes de bullying se senten en desavantatge i es consideren culpables, la situació pot comportar pensaments de suïcidi, una decisió que poden arribar a dur a terme.
El tractament de Psigma per a casos d’assetjament escolar aposta per recuperar l’assertivitat, l’autoestima, l’autoconfiança i la salut psicològica perduda. Es treballa el pensament positiu, les habilitats socials, el control de l’estrès, el record i el dol i en definitiva, la reconnexió amb la vida normal.
Així, en el transcurs d’una recuperació amb èxit s’ha de poder reconèixer un canvi gradual: des d’una sensació de perill impredictible a una seguretat ferma; del trauma dissociat al record reconegut i de l’aïllament estigmatitzat a la restauració de la connexió social.
Als pares se’ls proporciona assessorament, orientació, estratègies d’afrontament, eines per a la correcta gestió de la situació, pautes en la millora de la comunicació amb els fills, etc.
La desmotivació educacional (burnout) és la manca d’interès dels alumnes pels estímuls del medi educatiu, quan consideren que aquests estímuls no s’adeqüen a les seves necessitats.
Són sentiments negatius que apareixen quan les seves necessitats no són satisfetes. Els provoca apatia i els aparta de participar emocionalment en els estudis.
Es tracta d’un estat d’esgotament emocional, mental i físic causat per l’estrès excessiu i prolongat a l’escola: un dany psicosocial que apareix quan l’infant se sent incapaç de satisfer les seves tasques com a alumne.
A mesura que avança, el nen perd l’interès i la motivació pels estudis i tot allò relacionat amb el centre li provoca impotència, desesperació i ressentiment, entre d’altres. Troba insuperables les exigències de l’escola i se sent saturat i incapaç de controlar la situació.
De forma que deixa d’intentar esforçar-s’hi i presenta símptomes desadaptatius: esgotament emocional, estat d’alerta permanent, manca d’energia, dificultat per concentrar-se, irritabilitat, impaciència, depressió, negativisme, frustració, despersonalització, fatiga o insomni, entre d’altres.
El burnout pot conduir a l’absentisme escolar i a un rendiment acadèmic baix o nul, mentre contamina les relacions amb els companys, els professors i a la família augmenten les discussions i les tensions.
La psicoteràpia de Psigma per a casos de desmotivació escolar inclou tècniques motivacionals, d’estudi i de gestió del temps, entrenament en la resolució del problema i en habilitats socials, potenciació de l’autoestima, reestructuració cognitiva, etc.
En casos de burnout també és útil plantejar un procediment d’orientació vocacional per retrobar la motivació amb sortides professionals gratificants i assessorar i orientar els pares perquè aprenguin a gestionar el conflicte.
La insatisfacció escolar és un malestar de l’alumne envers el centre d’estudis i el seu propi rol d’estudiant.
La seva aparició es pot veure afavorida per l’exigència i la pressió pels bons resultats, la manca d’estratègies d’afrontament, d’estímuls gratificants i d’adaptació a les rutines escolars o unes relacions interpersonals de mala qualitat.
No obstant, les característiques individuals de l’infant també hi tenen una gran influència, ja que no tots reaccionem igual davant de les mateixes situacions.
Té conseqüències molt negatives, com la desmotivació o la manca d’interès per assistir a l’escola, l’incompliment de les pròpies obligacions o el desenvolupament d’apatia, ansietat, estrès o, en casos extrems, de depressió.
A Psigma podem ajudar l’infant amb tècniques d’estudi, planificació del temps, augment de l’autoestima, motivació escolar, resolució de problemes o entrenant les habilitats socials, entre d’altres.
En casos d’insatisfacció escolar els plans d’orientació vocacional també el poden ajudar a motivar-se i detectar sortides que li retornin la il·lusió.
Tot plegat va acompanyat d’un assessorament als pares amb estratègies d’afrontament perquè puguin millorar la comunicació familiar i gestionar més bé el conflicte.
La pressió pels resultats acadèmics, l’excés d’obligacions o una mala planificació metodològica per part del professorat pot provocar una forta sensació de fatiga en els alumnes que s’acabarà traduint en una disminució del rendiment.
En episodis de fatiga i baix rendiment l’alumne pot disminuir el seu estat d’alerta, reduir la capacitat d’atenció i de discriminació visual i auditiva, incrementar l’absentisme i els errors de memòria i desenvolupar conductes d’evasió, estrès, desmotivació, desordre i problemes d’adaptació i comportament.
També perdrà habilitats en les relacions interpersonals, serà més susceptible als conflictes amb els companys i desenvolupar diverses patologies.
La fatiga i el baix rendiment escolars es manifesten com una sensació de debilitat i esgotament acompanyada de molèsties, fins i tot dolor i incapacitat per a relaxar-se.
Generalment es tradueix en una disminució de la capacitat de resposta o d’acció de l’alumne/a que afecta a l’organisme en grau divers, ja que es percep de forma personal.
Podem parlar de fatiga crònica quan la seva qualitat reparadora presenta dificultats i l’estat d’esgotament i debilitat persisteix.
Més enllà dels perjudicis funcionals, la fatiga es pot manifestar amb malestars físics, com mals de cap o musculars, picor d’ulls, embotiment, cuirassa tensional, descoordinació de moviments, etc.
Ara bé, en cada persona i en cada moment s’experimenta de manera diferent, amb formes i graus d’intensitat que poden variar molt.
A Psigma tractem la fatiga i el baix rendiment escolars treballant tècniques de relaxació i control de l’activació, d’estudi, afrontament de l’estrès, gestió del temps, motivació escolar, potenciació de l’autoestima i entrenament en resolució de problemes i habilitats socials.
També utilitzem la reestructuració cognitiva i l’assaig conductual. Busquem modificar l’estat emocional, la conducta i les atribucions i creences per augmentar la funcionalitat de l’alumne amb estratègies d’afrontament adaptatives i mantenint les seves interaccions socials.
Als pares els proporcionem assessorament, orientació, estratègies d’afrontament, eines per a la gestió de la situació de conflicte, pautes de millora en la comunicació amb els fills, etc.
Les males relacions i els problemes continus amb companys de classe poden fer que l’ambient escolar sigui desagradable i convertir una obligació quotidiana en una font d’estrès, malestar i desitjos d’abandonar.
Els problemes de relació poden tenir conseqüències negatives a nivell psicològic, físic i conductual: desmotivació o manca d’interès per l’estudi, apatia, baix rendiment, incompliment de les pròpies funcions de forma habitual, ansietat o estrès.
Aquestes conseqüències poden augmentar l’agressivitat verbal i/o física, l’absentisme i comportar un deteriorament profund de les relacions. En cas extrem, l’alumne/a pot arribar a desenvolupar una depressió.
Per tractar els problemes de relació escolars, a Psigma incidim en potenciar l’autoestima, l’autoconeixement i la seguretat personal i entrenar les habilitats socials, l’empatia, la comunicació, l’assertivitat i l’autocontrol.
També treballem per afrontar l’estrès i apliquem tècniques de resolució de conflictes, reestructuració cognitiva, teràpia relacional emotiva o assaig conductual. I proporcionem orientació i assessorament als pares, amb estratègies d’afrontament i eines per gestionar la situació i millorar la comunicació amb els fills.
La comunicació és indispensable per procurar i mantenir les bones relacions en tots els àmbits de la nostra vida, particularment en l’entorn proper, com la família o l’escola.
Entendre i fer-se comprendre, facilita la convivència i l’harmonia a tot arreu, mentre que les males relacions amb companys de classe poden fer més desagradable l’ambient escolar i convertir-lo en una font d’estrès i malestar considerables.
Això repercuteix de manera negativa en el propi rendiment acadèmic: l’alumne perdrà l’interès, incomplirà amb les seves funcions habituals i pot desitjar abandonar la formació.
Les males relacions amb els companys poden afectar l’infant o adolescent de forma física, psicològica i conductual. Es pot desmotivar i perdre interès per l’estudi, adoptar postures més agressives, deixar de complir amb les seves obligacions i desenvolupar apatia, ansietat, estrès i en casos extrems depressió.
A Psigma tractem els problemes de comunicació escolar entrenant les habilitats socials, de comunicació, assertivitat, empatia i autocontrol, així com potenciant l’autoestima, la seguretaat personal i l’autoconeixement.
També treballem l’estrès i la resolució de conflictes, apliquem la teràpia racional emotiva, l’assaig conductual i la reestructuració cognitiva i assessorem i orientem al pares amb eines per millorar la comunicació familiar i gestionar conflictes.
El conflicte entre companys de classe parteix d’una discrepància de posicions per les diferències d’interessos individuals quan es veuen interferits per les necessitats, els desitjos i els valors aliens.
Els problemes amb els companys de classe, la incomunicació o la desorganització poden esdevenir un problema important i desembocar en greus conflictes de relació si no es gestionen bé.
Les seves conseqüències negatives, que afecten la dimensió psicològica, física i conductual de l’alumne, tenen conseqüències greus: desmotivació i baix rendiment acadèmic, incompliment de les obligacions, apatia, ansietat, estrès i, en casos extrems, depressió.
L’augment de l’agressivitat verbal i/o física pot comportar un deteriorament profund de les relacions.
Per calmar els conflictes escolars i millorar les relacions de l’alumne, a Psigma entrenem l’autoestima, la resolució de conflictes, la seguretat personal, l’autoconeixement, l’empatia, l’autocontrol i les habilitats socials, de comunicació i assertivitat.
També proporcionem estratègies als pares per gestionar la situació i millorar la comunicació amb els fills.