Tots passem moltes hores al lloc de treball, i als nostres ambients laborals hi podem trobar sobrecàrrega de treball, manca d’informació, comunicació interna deficitària, relacions interpersonals de mala qualitat, desorganització, rutines, abusos de poder, salaris baixos, diferències d’expectatives entre companys o falta de reconeixement professional i d’estímuls positius.
Tot plegat pot comportar efectes nocius per a la nostra salut mental i física. Per evitar patologies com la depressió, l’ansietat, la fatiga crònica o l’estrès és fonamental aprendre a establir límits i adoptar actituds preventives i d’enfrontament per encarar les següents situacions:
L’estrès apareix quan les exigències laborals superen la nostra capacitat per afrontar-les i controlar-les. No és una malaltia, però quan es presenta de forma intensa i continuada pot afectar la salut física i mental.
Quan no som capaços de restaurar l’equilibri intern, l’estrès manifest la tensió en forma d’ansietat, por, preocupació, agressivitat, depressió, confusió, desorientació, manca de concentració o malalties cardíaques, gastrointestinals o musculoesquelètiques, entre d’altres.
A més d’afectar el nostre rendiment laboral i suscitar perjudicis per a la salut, pot inhibir la nostra creativitat, autoestima i desenvolupament personal. Pot derivar en un augment de l’accidentalitat i l’absentisme laboral o la incapacitat laboral.
Però si bé l’estrès implica conseqüències negatives pel treballador –incapacitat per prendre decisions, dificultat per mantenir l’atenció, manca de control, oblits, bloquejos, hipersensibilitat, mal humor, susceptibilitat als accidents, consum de tòxics, etc.–, també pot afectar la pròpia organització. El mal funcionament d’una persona pot afectar la productivitat de l’empresa, el rendiment i les relacions interpersonals internes.
L’estrès es pot tractar en psicoteràpia a partir de tècniques de control de l’activació, reestructuració cognitiva, entrenament en habilitats socials i resolució de problemes, gestió del temps, tècniques assertives, etc.
La por és una emoció que ens proporciona un sentiment desagradable per la percepció d’un perill, real o suposat, present, futur o passat. La por o el temor laboral fa referència al rebuig, al fracàs, a la pèrdua de poder, al canvi, etc.
L’amenaça a la subsistència material i els projectes de vida –por a quedar-se sense feina, a no poder-se guanyar la vida, a la obligació de mantenir la família, etc.– pot desestructurar els suports de la identitat personal.
Aquestes situacions ens aporten sentiments de frustració, de fracàs i de desvaloració i derrota personal intensos i episodis d’inseguretat profunds. Amb la frustració com a nucli central, sentim que ens estem perdent a nosaltres mateixos.
Davant d’una percepció d’amenaça continuada, ens podem abocar a etapes d’inseguretat que ens portin a la impotència i la pèrdua de control sobre la vida. La por laboral ens fa mantenir un estat d’alerta elevat i constant que, tot i que ajuda a afrontar la situació, comporta un patiment físic i psicològic important.
Poden aparèixer reaccions corporals com la diarrea, els dolors abdominals, les palpitacions, la respiració ràpida, els tremolors, etc. o problemes de salut, com l’alteració de la immunitat o dolors psicosomàtics.
A nivell cognitiu, la por altera el sentit de la realitat, implica esforços importants per intentar objectivar els problemes sense deixar-nos arrossegar i per analitzar bé els problemes i identificar amb claredat les amenaces. Suscita desconfiança envers els altres i pèrdua de suport social i ens impedeix validar les nostres experiències i coneixements.
El tractament psicoterapèutic de Psigma per superar la por laboral aposta per entrenar la relaxació l’exposició i per la la teràpia relacional emotiva, l’assaig conductual, etc. Durant el procés serà essencial que fem front a les cognicions errònies o desadaptatives, com les expectatives irreals o les falses esperances.
El mòbing (mobbing) apareix quan patim la violència psicològica extrema, de forma sistemàtica i recurrent durant un temps prolongat per persones del nostre entorn laboral amb la finalitat de destruir les nostres xarxes de comunicació i la nostra reputació, pertorbar l’exercici de les nostres funcions i aconseguir que acabem abandonant el lloc de treball.
Tot i que la nostra reacció natural seria abandonar l’empresa, sovint les dificultats per trobar una nova feina ens empenyen a resistir.
Però el mòbing és molt perjudicial. La seva simptomatologia psíquica inclou l’ansietat, la depressió, sentiments de fracàs i amenaça, por, impotència, frustració, baixa autoestima, apatia, agressivitat, irritabilitat, distorsions cognitiva, dificultats de concentració, etc.
A nivell físic i psicosomàtic el mòbing pot desembocar en trastorns del son, dolors corporals (d’estómac, lumbars, dorsals, abdominals, etc.), fibromiàlgia, diarrees, vòmits, nàusees, por, aïllament, sudoració, fatiga crònica, desmais, etc.
A més, ens pot provocar una greu inadaptació social, tornant-nos hipersensibles a la crítica i fent-nos desenvolupar actituds de desconfiança, aïllament i evitació, o d’altres més agressives, d’hostilitat, ira, rancúnia o sentiments de venjança.
Evidentment també ens afectarà a nivell laboral, disminuint la satisfacció, la motivació i la productivitat mentre augmenta la probabilitat d’accidents i negligències. I pot donar lloc a comportaments substitutius (addiccions i drogodependències) i patologies més greus amb desenllaços molt perjudicials, com ara quadres depressius greus, trastorns paranoides i fins i tot suïcidis.
El tractament psicoterapèutic de Psigma per a víctimes de mòbing s’acosta més a les tècniques del coaching que a la teràpia d’una patologia, ja que en la majoria de casos no s’han desenvolupat malalties mentals; només som persones danyades.
Es tracta de recuperar l’assertivitat, l’autoestima, l’autoconfiança i la salut psicològica perduda. Es treballa el pensament positiu, les habilitats socials, el control de l’estrès i, en resum, la reconnexió amb la vida normal.
D’una sensació de perill impredictible, un trauma dissociat i l’aïllament estigmatitzat cal passar a una seguretat ferma, el record reconegut i la restauració de la connexió social.
El burnout és un estat d’esgotament emocional, mental i físic causat per l’estrès excessiu i prolongat en el lloc de treball. En llenguatge col·loquial, és aquella situació en què estem cremats.
Es tracta d’un dany laboral de caràcter psicosocial que apareix quan som incapaços de satisfer les demandes relacionades amb la nostra tasca professional. A mesura que l’estrès avança perdem l’interès o la motivació pel nostre lloc de treball, experimentant impotència, desesperació o ressentiment amb els companys.
Té un caràcter progressiu –apareix de forma gradual i en va augmentant la severitat– i cíclic: el podem experimentar diverses vegades al llarg de la vida, sigui o no en el mateix lloc de treball.
Es presenta amb símptomes com el cansament o esgotament emocional, la manca d’entusiasme i interès, la pèrdua progressiva d’energia, la dificultat per concentrar-se, un estat d’alerta permanent, irritabilitat, impaciència, depressió, negativisme, frustració, desesperança, etc.
A nivell físic pot provocar cefalees sensorials, fatiga, esgotament, insomni, trastorns gastrointestinals, dolors generalitzats, malestars indefinits, etc. A la feina pot afectar les relacions interpersonal i la compartició o delegació del treball, de la mateixa manera que pot ser causa d’absentisme.
En casos molt extrems pot comportar un aïllament molt marcat, col·lapse, desenvolupament d’alguns quadres psiquiàtrics i, en alguns casos, fins i tot suïcidi.
Per això és important demanar assistència psicològica: el burnout afecta moltes àrees de la vida personal i per tractar-lo cal utilitzar un model d’intervenció que millori els recursos individuals de protecció i resistència. Es tracta d’afrontar l’estrès d’una forma més eficient i potenciar la percepció de control, eficàcia personal i autoestima.
A Psigma tractem el burnout amb teràpies del tipus cognitiu conductual: enfrontament a l’estrès, reestructuració cognitiva, tècniques de resolució de conflictes, potenciació de l’autoestima i l’assertivitat, teràpia racional emotiva i assaig conductual.
A més, és essencial que fem front a les cognicions errònies o desadaptatives: expectatives irreals, falses esperances, etc.
La insatisfacció laboral és el grau de malestar que podem experimentar a causa de la feina.
Normalment apareix a causa de certs factors propis de l’organització del treball –salari, manca de responsabilitats o promoció, males relacions, treballs rutinaris, pressió, inestabilitat, etc.–, però les nostres pròpies característiques personals també hi tenen una gran influència, ja que no tots reaccionem igual davant de la mateixa situació.
Les conseqüències negatives de la insatisfacció laboral s’estenen en les diferents vessants de la salut i tan poden ser psicològiques com físiques i conductuals.
El que en principi poden ser símptomes d’apatia, ansietat, estrès o incompliment de les pròpies funcions pot arribar a desembocar en depressions i suposar un problema per l’empresa quan augmenta l’absentisme i l’accidentalitat mentre disminueix el rendiment i la qualitat en el servei i es deterioren les relacions personals.
El tractament psicològic de Psigma per a casos d’insatisfacció laboral parteix de la reestructuració cognitiva, la potenciació de l’autoestima i la motivació, les tècniques d’assertivitat i d’afrontament de l’estrès, la resolució de conflictes, la teràpia relacional emotiva o l’assaig conductual.
També creiem essencial fer front a les expectatives irreals o les falses esperances i plantejar un procés d’orientació vocacional i laboral per detectar noves alternatives laborals més gratificants.
La fatiga laboral i el baix rendiment es manifesten amb una sensació de debilitat i esgotament que ve acompanyada de molèsties i fins i tot dolors i incapacitat per relaxar-se.
Quan la patim disminueix la nostra capacitat d’acció o resposta i afecta l’organisme de forma global i diversa, alterant el rendiment físic i psíquic. Si se’n complica la capacitat reparadora i els símptomes tendeixen a persistir podrem parlar de fatiga crònica.
A més dels efectes funcionals, la fatiga sempre té un substrat corporal subjectiu que es tradueix en mals de cap o musculars, picor d’ulls, embotiment, cuirassa tensional, descoordinació dels moviments, etc. Ara bé, la forma com es manifestarà serà influïda per factors situacionals i per les nostres característiques personals: pot haver-hi moltes diferències entre la forma com la pateix una persona o altra, i fins i tot entre com la percep el mateix individu en diferents etapes vitals.
No obstant, és molt probable que incrementi el risc de patir malalties cardiovasculars, de que disminueixi el nostre estat d’alerta, la nostra capacitat d’atenció o la discriminació visual i auditiva, que ens falli la memòria, aparegui l’estrès o la desmotivació o augmenti el risc d’absentisme, accidentalitat laboral i conflicte interpersonal al lloc de feina.
El tractament psicològic de la fatiga i el baix rendiment laborals a Psigma busca modificar l’estat emocional i de la conducta i les falses atribucions i creences per tal d’augmentar la funcionalitat del pacient, promoure l’ús d’estratègies d’afrontament adaptatives i mantenir les interaccions socials.
En aquest sentit actuem amb tècniques de relaxació i control de l’activació, afrontament de l’estrès, reestructuració cognitiva, teràpia relacional emotiva o assaig conductual, entre d’altres.
Les males relacions i problemes continus amb els companys de feina poden fer que l’ambient laboral sigui desagradable i convertir el que podia ser una bona feina en una font d’estrès, malestar i desitjos d’abandonar-la, a més de repercutir de forma negativa en el propi rendiment.
Aquestes situacions poden conduir a problemes de salut mental, física i conductual. Des de la desmotivació, la manca d’interès per la feina, o l’incompliment de les pròpies funcions podem passar a l’apatia, l’ansietat, l’estrès i en alguns casos fins i tot a una depressió.
Al capdavall es tracta tan de conseqüències per a la salut del treballador com de costos per a l’empresa, a causa d’un augment de l’agressivitat verbal o física, el deteriorament de les relacions, l’absentisme, l’augment de l’accidentalitat, la disminució del rendiment o els errors en la qualitat del servei.
El tractament psicoterapèutic de Psigma per als problemes de relació laborals incideix especialment en potenciar l’autoestima, l’autoconeixement i la seguretat personal i en entrenar les habilitats socials, de comunicació, assertivitat, empatia o autocontrol, entre d’altres.
La teràpia psicològica pot millorar les relacions afrontant l’estrès i aplicant tècniques de resolució de conflictes, reestructuració cognitiva, teràpia racional emotiva o assaig conductual.
La comunicació és indispensable per procurar i mantenir les bones relacions en tots els àmbits de la nostra vida, particularment en la família, la feina i amb les persones més properes a nosaltres.
Saber-nos entendre i fer-nos comprendre ens facilita la convivència i l’harmonia arreu, i per contra les males relacions i els problemes continus amb els companys de feina poden fer més desagradable l’ambient laboral, empitjorar el rendiment i provocar que comencem a desitjar abandonar el que era una bona feina perquè ens causa malestar i estrès..
Els problemes de comunicació ens poden abocar a conseqüències negatives per a la salut física, psíquica i conductual. Podem desenvolupar apatia, ansietat, estrès, desmotivació o manca d’interès laboral –en casos extrems fins i tot depressió– i deixar de complir les nostres funcions de forma òptima.
El deteriorament de les relacions també afectarà l’empresa si hi ha episodis d’agressivitat o absentisme, disminueix el rendiment dels treballadors i la qualitat del producte i augmenta l’accidentalitat.
Per tractar els problemes de comunicació laboral a Psigma Vic ens centrem en potenciar l’autoestima, l’autoconeixement i la seguretat personal de la persona afectada, així com en entrenar les seves habilitats socials, la comunicació, l’assertivitat, l’empatia o l’autocontrol, entre d’altres.
Per això treballem tècniques de resolució de conflictes, afrontament de l’estrès, reestructuració cognitiva, teràpia relacional emotiva o l’assaig conductual.
El conflicte laboral és un enfrontament de posicions que sorgeix quan els nostres interessos individuals es veuen interferits per les necessitats, els desitjos i els valors aliens i es produeix una discrepància d’objectius.
Els problemes amb els companys de feina i la manca de comunicació i d’organització, entre d’altres, no només perjudiquen el conjunt d’una empresa –amb mal ambient, agressivitat i més accidentalitat i absentisme–, sinó també als treballadors si no ho sabem gestionar de forma eficaç ni disposem de les estratègies adequades.
De fet, quan ens trobem immersos en un conflicte laboral la primera afectada és la nostra salut. Podem desenvolupar ansietat, estrès, trastorns el son, disminució de l’apetit, nerviosisme, irritabilitat, frustració, desmotivació o apatia, entre d’altres.
La psicoteràpia adequada per a tractar conflictes laborals incideix en entrenar l’empatia, l’autocontrol i habilitats socials, de comunicació i assertivitat i potenciar l’autoestima, la seguretat personal i l’autoconeixement.
També treballa l’afrontament de l’estrès o tècniques de resolució de conflictes i fa front a les cognicions errònies o desadaptatives, com les falses esperances o les expectatives irreals.
