Un trastorn de personalitat és el que fa referència a una pròpia forma de funcionar i ens dificulta la integració en els diferents àmbits de la nostra vida quotidiana. Es tracta d’actituds i mecanismes generalitzats, inflexibles i rígids que ens fan vulnerable a les situacions noves, i ens produeixen malestar, tant a nosaltres com a la gent del nostre entorn.
Hi ha tres tipus de trastorns de la personalitat (Belloch i Fernández, 2008):
El tractament d’un trastorn de personalitat parteix d’una primera aproximació per entendre cada tipus de personalitat, per una banda avaluant el tipus de personalitat que es té i per l’altra analitzant què ens passa i per què.
Aleshores, en funció de la personalitat adaptada s’intenten modular aquells aspectes que produeixen més malestar a l’afectat i al seu entorn, posant èmfasi en la relació entre pacient i terapeuta i utilitzant eines cognitivo-conductuals.
Aquest tipus de trastorns tenen una evolució llarga, ja que apareixen en estadis de formació de la personalitat i s’allarguen fins a l’edat adulta. Però això és molt habitual i senzill que si no es rep el tractament adequat perdurin en el temps i s’agreugin.
No obstant, sobretot quan hi ha motivació per canviar i un bon contacte entre psicòleg, pacient i, si es possible, familiars, es tracta de trastorns que poden tenir una evolució molt bona.
